Arxiu d'etiquetes: dames

Enríquez de Quiñones, Aldonça

4 Respostes

(Castella, 1450 – Catalunya, 1520)

Germanastra de la reina Joana Enríquez, muller aquesta de Joan II el Sense Fe.

El 1467 fou convingut el seu casament amb Joan Ramon Folc de Cardona, conestable d’Aragó i hereu de Joan Ramon Folc III. El matrimoni se celebrà el 27 de març de 1467; els casà Pero de Urrea, arquebisbe de Tarragona, i fou dotada pels reis amb 15.000 florins i les viles d’Elx i de Crevillent.

El 1486 el seu marit heretà els comtats de Cardona i el 1491 rebé els títols de duc de Cardona i marquès de Pallars.

Fill seu fou Ferran I de Cardona.

Elvira de Lara

7 Respostes

(Castella, vers 1145 – Catalunya, 1220)

(dita Elvira de Subirats)  Comtessa regent d’Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d’Ermessenda de Narbona.

Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix.

Pere I de Catalunya es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.

El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda.

Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.

Elisabet de Narbona

7 Respostes

(Narbona ?, França, segle XI – Catalunya, 29 juny 1050)

Comtessa de Barcelona (1039-50). Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona.

Primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. S’hi casà el 14 de novembre de 1039, a Sant Cugat del Vallès.

La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N’havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

Elionor d’Urgell i de Montferrat

3 Respostes

(Balaguer o Lleida, 1378 – Montblanc, Conca de Barberà, 28 maig 1430)

Filla de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume II d’Urgell, el Dissortat.

Patí un procés sota l’acusació d’haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415).

Per l’agost de 1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel d’Aragó.

Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 1420.

Elionor morí molt jove, en olor de santedat.

Elionor d’Urgell i d’Aragó

3 Respostes

(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)

Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.

Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.

El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.

El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.

Elionor de Pallars

3 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Filla d’Arnau Roger IV de Pallars i de Joana de Cardona.

El seu germà Hug Roger III la casà amb el noble portuguès Joan d’Almada, comte d’Abranches, seguidor del conestable Pere de Portugal. La unió era part de la política del comte pallarès, ferm conductor de la lluita contra Joan II.

Elionor no trigà a conspirar, en tot cas, a favor del bàndol reialista. S’hi passà, amb el seu marit, el 1471.

Elionor d’Aragó i de Castella

2 Respostes

(Catalunya, 1182 – 1226)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d’Elionor.

Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l’òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d’evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

Eimilda

Deixa un comentari

(França ?, segle X – Barcelona ?, segle X)

(o Aimilda) Comtessa de Barcelona.

Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills.

Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.

Dolça de Foix

6 Respostes

(Foix, França, segle XII – Urgell, 15 febrer 1209)

Filla de Roger III de Foix. Fou la muller d’Ermengol VII d’Urgell.

Fou mare d’Ermengol VIII, comte, de Marquesa, que es casà amb Ponç III de Cabrera, i de Miracle.

El 1163 fundà, amb el seu marit, el monestir de Ponts i el 1166 el monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on seria enterrada.

Al testament del 1177, el seu marit la deixava marmessora, i ho fou efectivament a la mort d’Ermengol, el 1184. L’any 1191 signava unes donacions fetes pel fill Ermengol VIII i la nora Elvira de Subirats al monestir de Poblet.

Mori després del seu fill Ermengol VIII.

Dara i Zamora, Maria Lluïsa

Deixa un comentari

(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)

Baronessa de Purroi.

Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.