Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Centelles i de Montcada, Gaspar de

1 Resposta

(Oliva, Safor, segle XVI – València, 17 setembre 1564)

Noble. Fill d’un Eimeric de Centelles, baró de Pedralba. El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort. Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno.

El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana. Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel de Centelles i de Montcada, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559.

Acusat de luteranisme, fou arrestat per la inquisició el 1563, juntament amb els seus corresponsals, i fou cremat l’any següent. El seu germà Miquel, pres també per la inquisició, fou absolt el 1567.

Centelles i de Castellet, Gilabert de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1368)

Senyor de les baronies de Nules i de Centelles. Conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Prengué part en l’expedició a Mallorca del 1343 i fou nomenat assessor del governador general de l’illa. Posteriorment participà en la campanya del Rosselló (1344).

El rei Pere III li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d’Albaida. Durant el conflicte entre el rei i la Unió de València (1347) es mantingué al costat del primer i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats.

El 1348 fou nomenat governador de Mallorca. Defensà amb èxit l’illa de l’atac de les forces de Jaume III de Mallorca (1349). També es distingí en l’expedició a Sardenya (1353-54) i en la guerra contra Castella (des del 1356).

Dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat II de Cabrera, L’any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Moianès).

Centelles, Ramon de -varis-

2 Respostes

Ramon de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).

Ramon de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova. 

Cebrian i Valdà, Francesc Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 febrer 1734 – Madrid, 10 febrer 1820)

Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València.

Bisbe d’Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors.

De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII de Borbó a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei.

L’any 1817 Pius VII el nomenà cardenal.

Catany, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)

Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.

Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.

Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).

Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.

Hom n’intentà la beatificació.

Castre-Pinós i de Tramaced, Pere Galceran de

6 Respostes

(Ribagorça, abans 1413 – vers 1460)

Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i germà de Felip (V) Galceran. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d’Évol (Rosselló).

Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol (1424-25).

Sostingué un plet amb Bernat I de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest (1454).

Fou el pare de Guillem Ramon, d’Ivany i de:

Joan de Castre-Pinós i de So  (País Valencià, segle XV – Roma, Itàlia, 1506)  Prelat. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d’Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496.

Castre i de Saluzzo, Felip (III) de

3 Respostes

(Ribagorça, després 1323 – l’Alguer, 1354)

Baró de Castre i de Peralta i conseller de Pere III el Cerimoniós. Nebot i successor de Felip (II) Ferrandis de Castre i d’Haro. Es casà (vers el 1343) amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà.

S’enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals (1341). Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló (1343); negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet i, amb Pere de Montcada i de Lloria, la capitulació de Perpinyà. Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà.

Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi massa (1347). El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a Sardenya, i hi morí en el setge de l’Alguer.

Fou el pare de de Felip (IV) i d’Aldonça de Castre i Alemany.

Castellví, Guillem de -cavaller, s. XII-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XII)

Cavaller. El 1153 fou un dels ostatges cedits als genovesos com a garantia del pagament de 16.000 morabetins, pactat per Ramon Berenguer IV de Barcelona a canvi de la renúncia de Gènova als drets adquirits per la col·laboració prestada a la conquesta de Tortosa.

Fou mainader d’Alfons I el Cast. Consta que l’acompanyà a Montpeller el 1173.

Castellar i de Borja, Joan de

Deixa un comentari

(València, 1441 – 1505)

Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja.

Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília.

Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics.

Castell, Antoni -notari-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Notari. Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca.

El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya, cosa que féu que Joan I el Caçador l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó.

El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera.