(Xàtiva, Costera, 19 febrer 1734 – Madrid, 10 febrer 1820)

Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València.

Bisbe d’Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors.

De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII de Borbó a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei.

L’any 1817 Pius VII el nomenà cardenal.