Arxiu d'etiquetes: comunicacions

Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA

(Barcelona, 1920 – 1961)

Societat. Creada per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.

Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsan i l’ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la.

El 1958 l’ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.

Té quatre grans línies: Avinguda del Carrilet-Santa Coloma; Zona Universitària-Montbau; Pep Ventura-Roquetes i CornellàHorta. L’allargament de les línies l’han fet estendre fins a municipis veïns del de Barcelona: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El 1984 transportà 236 milions de passatgers, amb uns ingressos de 6.000 milions de pessetes i una plantilla de 2.831 persones.

Ferrocarril d’Olot a Girona, Companyia del

(Catalunya, 1883 – 1963)

Societat. Creada per a construir i explotar la línia d’Olot a Girona, obtinguda per Domènec Puigoriol.

Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd; el 1909 tornà, però, a recuperar-los. Fou inaugurada entre el 1895 i el 1911.

El 1963 va ésser absorbida per la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1969.

Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, Companyia del

(Catalunya, 1861 – 1875)

Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell en obtenir la concessió, el 1861, per a construir i explotar la línia del ferrocarril entre Tarragona i Martorell per Altafulla, Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès.

El 1875 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, i en resultà la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA

(Barcelona, 1874 – 1979)

Companyia. Successora d’una anterior Societat del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià el 1863 que havia inaugurat la línia de ferrocarril de doble via de la plaça de Catalunya, de Barcelona, a la vila de Sarrià.

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited; la línia fou electrificada (1905), i l’ample de via (1.668 mm) fou canviat per l’internacional (1.435 mm). A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya.

El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià. Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo.

Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del

(Catalunya, 1852 – 1865)

Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa.

Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta (estació de la línia, a Osca).

El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona SA

(Catalunya, 1889 – 1963)

Societat. Creada per construir i explotar la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona obtinguda per Joan C. Arxer. Va ésser inaugurada el 1892.

La prolongació fins al port de Sant Feliu, d’ús exclusiu per a mercaderies, entrà en servei el 1924; el 1963 va passar a dependre de la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1970, per considerar-la poc rendible.

Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Companyia del

(Catalunya, 1867 – 1884)

Societat. Creada en fusionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona.

Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879.

Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Ferrocarril de Barcelona a Martorell, Companyia del

(Catalunya, segle XIX – 1861)

Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya en obtenir la concessió de prolongació de la línia de Barcelona a Molins de Rei fins a Martorell.

El 1861 fou autoritzada per a prolongar la línia fins a Tarragona, i passà a anomenar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.

Ferrocarril de Barcelona a Granollers, Companyia del

(Catalunya, segle XIX – 1860)

Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona poc després d’entrar en servei la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers.

El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació

(Terrassa, Vallès Occidental, 23 novembre 1971 – )

(ETSET)  Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s’instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes.

S’hi imparteixen les especialitats d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació