Arxiu d'etiquetes: comtat Pallars

Bellera, baronia de

7 Respostes

(Pallars, segle XII – )

Jurisdicció feudal pertanyent, ja el segle XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i algunes altres localitats de l’alt Pallars.

Al començament del segle XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna.

A mitjan segle XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del segle XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana (vers el 1716), als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.

Artau II de Pallars Sobirà

8 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1124)

Comte de Pallars Sobirà (1081-vers 1124). Fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia de la Marca. Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot de Pallars, bisbe d’Urgell.

Lluità contra els sarraïns, dels quals, caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana.

Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini.

A la seva mort, heretà el comtat el seu fill Artau III de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, 1085 – 1167)  Comte de Pallars Sobirà (1124-1167). Sembla que exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns.

El succeí el seu fill Artau IV de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, segle XII – 1182)  Comte de Pallars Sobirà (1167-1182). Es casà amb Guillema. El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà.

Artau I Miró de Pallars Sobirà

8 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1081)

Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81). Fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat I, mort sense fills. Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I.

Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon V de Pallars Jussà, cosí seu. També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat.

El succeí el seu fill Artau II.

Arnau Roger IV de Pallars

8 Respostes

(Pallars, 1401 – 1451)

Virrei de Sicília (1424) i comte de Pallars (1427-51). Fill de Roger Bernat I de Pallars i Beatriu de Cardona. Es casà amb Joana de Cardona.

S’enemistà amb la reina Maria de Castella i la ciutat de Barcelona a causa dels deutes que havia contret, i lluità contra Joan de Foix, que havia envaït el Pallars (1453) en ajuda dels Bellera.

Com a conestable de la Corona defensà la Vall d’Aran d’una invasió francesa (1438). Intervingué activament a les corts de Lleida (1440).

El succeí el seu fill Hug Roger III de Pallars.

Arnau Roger III de Pallars

2 Respostes

(Pallars, 1347 – 1369)

Comte de Pallars (1366-69). Del llinatge dels Urtx–Mataplana.

Fill d’Hug Roger I de Pallars i de Gueraua de Cruïlles.

El 1363 es va casar amb Beatriu de Requesens i no va tenir descendència; el comtat passà al seu germà Hug Roger II de Pallars.

Arnau Roger II de Pallars

9 Respostes

(Pallars, 1299 – 1343)

Comte de Pallars (1328-43). Nét d’Arnau Roger I, fill de Sibil·la I de Pallars i Hug (VII) de Mataplana.

Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III el Benigne, cunyat seu (les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes).

Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Roger II de Pallars, baró de Mataplana.

Arnau Roger I de Pallars

7 Respostes

(Pallars, 1236 – 1288)

Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger II de Pallars Sobirà i de Sibil·la de Saga.

Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d’Ermengol IX i Àlvar I d’Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285).

Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II el Franc), fent-li d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern.

De la seva muller Làscara de Ventimiglia, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la I de Pallars, el succeí.

Arnau Mir de Pallars Jussà

8 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1174)

Comte de Pallars Jussà (1124-74). Fill del comte Arnau Ramon I i successor del seu oncle Bernat Ramon I.

Intervingué en les negociacions del casament de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d’Aragó (1137).

Prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa i ajudà el comte en la guerra contra Sanç de Navarra, en la qual caigué presoner; fou recompensat amb la plaça de Fraga.

El 1157 féu testament i posa el seu fill menor i el govern del comtat sota l’alta senyoria de l’orde de l’Hospital; el testament fou ratificat el 1171, tres anys abans de morir el comte, però el seu fill Ramon VI en féu cas omís.

Arnau Mir s’havia casat amb Estefania, filla d’Ermengol VI d’Urgell.

Albert, Caterina

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona. Casada amb el comte Hug Roger III de Pallars.

Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars; forçada a rendir-se (1491), passà a França, on s’havia refugiat el seu marit.

Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial.