Arxiu d'etiquetes: comtat Empúries

Hug d’Empúries i de Palau

5 Respostes

(Catalunya, vers 1269 – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)

Vescomte de Bas i comte d’Esquilacce. Fill segon del comte Hug V d’Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.

El 1285 lluità, al costat del seu germà Ponç V d’Empúries, contra els croats francesos, així com a les accions frontereres de 1286 i 1288. El 1291 el seu germà li cedí la possessió del vescomtat de Bas, i els dos germans anaren tot seguit a Sicília per retre-hi homenatge al nou rei Jaume II el Just.

Hug es quedà a l’illa, al servei de l’infant Frederic i quant aquest es coronà com a rei de Sicília, les seves possibilitats polítiques augmentaren. Acabaria per ésser gran privat i capità del nou rei, que li atorgaria el títol de comte d’Esquilacce.

El 1298 lluità contra les invasions de Sicília, i el 1300, a Catània, fou traït però pogué escapar dels angevins, amb una ferida. Per aquest temps, Jaume II li confiscà el vescomtat de Bas perquè no abandonà l’illa.

Un cop finida la guerra entre Frederic II i Jaume II, fou ambaixador a Roma (1300) per aconseguir que el papa aprovés, ben a desgrat, la pau de Caltabellotta i el 1309 rebé a Sicília el seu germà Ponç V d’Empúries i l’hereu d’aquest, Malgaulí (després Ponç VI), i ajudà a concertar el matrimoni d’aquest darrer amb la infanta Elisabet de Sicília.

El 1331 li fou retornat el vescomtat de Bas per Alfons III el Benigne, a canvi de 70.000 sous, el qual permutà, amb Bernat de Cabrera, pels castells de Cànoves i Bell-lloc (1335).

Un fill natural seu, anomenat Ramon, fou legitimat el 1326.

Godlana

1 Resposta

(Catalunya, segle IX – segle X)

Dama. Era casada amb Benció, fill del comte Sunyer II d’Empúries.

El 915 el seu marit i el germà d’aquest, Gausbert, heretaren el comtat d’Empúries i el governaren associats. Benció morí en tot cas l’any següent i restà Gausbert de comte únic, ja que no quedaven fills mascles del matrimoni de Godlana.

Aquesta, segons Rovira i Virgili, podia ser una filla del comte Miró I de Rosselló, el germà de Guifré I el Pilós.

Gausfred I d’Empúries-Rosselló

13 Respostes

(Catalunya Nord, segle X – 991)

(o Jofre I)  Comte d’Empúries–Rosselló. Únic fill i successor de Gausbert I.

Tingué un llarg i pacífic govern, torbat només per les incursions dels pirates sarraïns, que l’obligaren a traslladar la capital a Castelló d’Empúries. Fou el primer comte català que encunyà moneda prescindint del nom del rei de França.

Féu copioses donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’aleshores entrà en el seu període d’esplendor.

Instituí hereus els seus fills Hug I i Guislabert I, que preferiren repartir-se el govern territorialment i senyorejar el primer sobre Empúries i el segon sobre el Rosselló. Des d’aleshores els dos comtats apareixeran separats, per bé que associats en diversos aspectes tributaris i de mútua assistència.

La seva muller és deia Ava.

Gausbert I d’Empúries-Rosselló

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – 931)

Comte d’Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda. Es casà amb Trudegarda.

Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l’any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall –bisbes d’Elna– i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-.

Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l’any 924; una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries l’anomenà heroi triomfant.

A la seva mort fou succeït pel seu fill Gausfred I.

Foix i d’Artois, Joana de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.

Fernández de Lara, Teresa

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Comtessa d’Empúries. Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major.

Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries, vidu de la seva germana Beneta Fernández de Lara (Aragó, segle XII – Catalunya, segle XIII)  Dama del casal del poderosos senyors d’Albarrasí. Fou la primera muller del comte Ponç IV d’Empúries.

Enric “Fortuna”

16 Respostes

(Calataiud, Aragó, 25 juliol 1445 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 2 juliol 1522)

(Enric d’Aragó i Pimentel)  Fill d’Enric d’Aragó i de Caterina de Castella.

A les paus d’Agreda i d’Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d’unes indemnitzacions en forma de pensió anual, 500.000 maravedisos l’any correspondrien a Enric.

Rebé el títol de comte d’Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462.

Tres anys després manava una ala de l’avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez.

En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita “la Beltraneja”, però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l’enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d’Enric. Els dos cosins, després d’un distanciament, es reconciliaren.

Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s’acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsellà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica.

D’altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l’entrada de l’Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l’expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d’Aragó, comte de Ribagorça.

En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, al monestir de Poblet.

Tot i haver-se format a Castella, l’infant Enric es vinculà totalment a la vida catalana, fins al punt que en el seu testament disposà que els seus descendents visquessin a Catalunya i que el comtat no fos “regit ni governat per castellans”.

Delà I d’Empúries

5 Respostes

(Catalunya, segle IX – 894/5)

Comte d’Empúries (862-894/5?).

Germà de Sunyer II d’Empúries, al qual assistí amb el govern també amb el títol de comte. Aquest fou el primer cas de govern plural indivís en un comtat català.

La seva filla Ranlo d’Empúries, fou abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una altra filla, Virgília, fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.

Cardona, Francesc de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1572)

Duc de Cardona. Fill d’Alfons d’Aragó, del casal de Trastàmara, i de Joana I de Cardona, pubilla del casal d’aquest nom.

Heretà dels seus pares els títols de duc de Cardona i de Sogorb, marquès de Pallars, comte d’Empúries i de Prades i vescomte de Vilamur. Morí sense successió.

Els títols passaren a la seva germana gran Joana Folc, muller de Diego Fernández de Còrdova. Entre els successors d’aquella prevalgué sobre els altres el cognom de Cardona, a vegades sota la variant de Folc de Cardona.

Sembla que és aquest personatge el qui, en la seva joventut, destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos quan encara vivia el seu avi Ferran I de Cardona.

Cabrera, Marquesa de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1328)

Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès i de Brunyola.

Fou l’única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries.

Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.