Arxiu d'etiquetes: comtat Cerdanya

Pere I de Cerdanya *

Veure> Ramon Berenguer IV de Provença  (comte de Provença i de Cerdanya, 1158-81).

Enric de Cerdanya

(Catalunya, segle XI)

Fill de Ramon I de Cerdanya i d’Adela. Era germà, per tant, del comte Guillem I, que governaria la Cerdanya des del 1068.

Donasà, el

(Capcir)

Antiga comarca occitana, situada als Pirineus.

Pertangué als comtes de Cerdanya (segle X), als vescomtes de Castellbó i als comtes de Foix (1202), que prestaren homenatge als reis de Catalunya-Aragó i als de Mallorca.

S’uní a la corona francesa amb Enric IV (1589), hereu dels comtes de Foix.

Capcir, sots-vegueria de

(Catalunya Nord, segle XIII – 1659)

Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del segle XIII al castell de Puigbalador i que comprenia tota la vall del Capcir.

Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l’annexió a França (1659), fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prats del departament dels Pirineus Orientals.

Bernat Guillem de Cerdanya *

Veure> Bernat I de Cerdanya  (comte, 1109-17).

Adela -comtessa Cerdanya-

(Catalunya, segle XI)

Muller de Ramon I de Cerdanya. Fill seu fou Guillem I, hereu del comtat de Cerdanya.

Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya

(Catalunya Nord, vers 1190 – 1241/42)

(o Nunó) Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons I el Cast.

Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d’Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l’any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon II de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort.

Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d’afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I el Conqueridor hagué d’envair territoris d’aquests.

Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n’obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (vers 1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca.

Ermessenda (d’Urgell)

(Catalunya, segle IX – 885/88)

Muller del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i després de BarcelonaGirona i de Narbona.

Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.

Elisabet d’Urgell

(Catalunya, segle XI – segle XII)

Filla d’Ermengol IV d’Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem I de Cerdanya.

Borrell d’Osona

(Catalunya, segle VIII – 820)

Comte d’Urgell, Cerdanya i possiblement d’Osona-Bages.

Al servei del rei franc Lluís el Pietós va participar en les campanyes d’aquest per Catalunya (801) fins a Tortosa.

Fou nomenat comte d’Urgell i Cerdanya per Carlemany (813).