(Murviel, Llenguadoc, 1158 – prop de Montpeller, França, 5 abril 1181)

Comte de Provença (1168-81) i de Cerdanya (1162-68). Fill segon de Ramon Berenguer IV de Barcelona, li donaren el nom de Pere.

Mentre el seu germà, Alfons I, era fet rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, ell rebé la senyoria de Carcassona i drets al Llenguadoc.

En morir el seu cosí Ramon Berenguer III de Provença (1166), Pere fou fet comte, i des d’aleshores s’anomenà Ramon Berenguer. La seva actuació estigué vinculada als interessos d’Alfons I, del qual fou un veritable lloctinent.

Morí assassinat en una emboscada. El títol passà a Sanç, l’altre germà.