Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Ametller i Cabrera, Narcís d’

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1810 – 21 novembre 1877)

Militar, escriptor, guitarrista i compositor. Participà en l’alçament contra Espartero (maig-juny de 1840), aixecant partides juntament amb Prim. Per això fou nomenat brigadier, càrrec que rebutjà dues vegades.

Posteriorment s’adherí (setembre 1843) a la Junta Suprema que dirigia la revolta de la Jamància, i fou nomenat capità general dels exèrcits de Catalunya amb el grau de mariscal de camp.

Publicà la novel·la El monje gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media (1863) i compongué una òpera (El Guerrillero).

Amat i Esteve, Andreu

Deixa un comentari

(Tarragona, 1827 – Barcelona, 1875)

Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d’ombres xineses, l’argument de les quals s’inspirava sovint en temes d’arrels populars.

Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 1862 consta només per lo sainetista A. A. i E., hom pot atribuir-li’n set, d’entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena, on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges.

Altisent i Ceardi, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 8 febrer 1891 – 25 juny 1971)

Compositor de música instrumental (Concert d’oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li).

Estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962).

Altisent i Balmas, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 20 juliol 1918 – 19 desembre 1990)

Compositor. Germà de la dibuixant i pintora Aurora. Ha destacat en la producció de música de cambra.

Entre les seves obres sobresurten alguns quartets, el Trio per a piano i dues flautes i un Quintet per a clarinet i corda.

Altimira i Viñolas, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1894 – 17 desembre 1983)

Violinista, compositor i professor. Estudià a l’Escola Municipal de Música. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914.

Ha fundat una acadèmia per a l’ensenyament musical. És autor d’algunes obres de música de cambra.

Alió i Brea, Francesc

5 Respostes

(Barcelona, 27 març 1862 – 31 març 1908)

Compositor. Estudià piano amb Carles G. Vidiella i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell.

Escriví Sis melodies per a cant i piano (1887) amb versos de Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Francesc Matheu i Apel·les Mestres. Publicà un recull de Cançons populars catalanes (1891) harmonitzades, amb un pròleg de Felip Pedrell, i algunes peces de piano.

Exercí la crítica musical a “El Poble Català” (1905-06).

Fou un dels principals iniciadors del renaixement musical català; gràcies a ell, la cançó popular catalana s’introduí en els ambients de la burgesia barcelonina.

Algueró i Dasca, August

1 Resposta

(Barcelona, 23 febrer 1934 – Torremolinos, Andalusia, 16 gener 2011)

Compositor. Fill d’August Algueró i Algueró. Estudià al Conservatori de Barcelona.

Com el seu pare, va compondre gran nombre d’obres de música lleugera, moltes d’elles de gran èxit, cantades per artistes molt coneguts dels anys 1960 i 1970.

A partir del 1951 va començar a compondre música per a bandes sonores de pel·lícules (més d’un centenar).

El 1961 es va casar amb l’artista Carmen Sevilla.

Algueró i Algueró, August

1 Resposta

(Barcelona, 1906 – Madrid, 9 abril 1992)

Compositor. Fou conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya.

Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d’obres de música lleugera.

Fou el pare del també compositor August Algueró i Dasca.

Alfonso i Orfila, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 16 juny 1916 – 11 abril 1995)

Violinista. Germà de Frederic. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

És autor d’obres originals.

Alfonso i Ferrer, Frederic

Deixa un comentari

(València, 1879 – Barcelona, 12 agost 1946)

Professor de música i compositor. Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sots-director.

És autor d’una Teoría completa de la música (escrita conjuntament amb Lluís Millet), de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo i d’un Método graduado de solfeo, de cinc llibres (conjuntament amb Joan Baptista Lambert i Joaquim Zamacois).

Compongué també música escènica (La nina adormida al bosc), música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles, Flor Natural de la Festa de la Música Catalana del 1906.