Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Badia i Graells, Miquel

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 12 setembre 1926 – 12 agost 2016)

Músic. Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Adoptà el trombó de vares i de pistons com a instruments principals.

Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1953) i de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1958), i professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba al Conservatori de Barcelona (1961-91).

És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent, utilitzats en diversos conservatoris de l’estat espanyol (Escuela moderna de trombón de varas, Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos, Flixibilidad, Escalas y arpegios).

Autor de diverses composicions (Romanza sin palabras, Capricho, Solo de concurso, Impromptu, Coral, etc), ha dirigit la Banda Municipal de Barcelona i orquestres de cambra en produccions per a la televisió.

El 1969 col·laborà amb Duke Ellington en el concert que aquest féu a Santa Maria del Mar.

Dirigí i interpretà com a solista l’enregistrament de Nocturn musical (1970).

Atlàntida, L’ -cantata-

4 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà.

L’estrena a la Scala de Milà, el 14 de juny de 1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.

Associació Wagneriana

6 Respostes

(Barcelona, 1901 – )

Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.

Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.

Enllaç web:  Associació Wagneriana

Associació Catalana de Compositors

2 Respostes

(Catalunya, 1974 – )

(ACC)  Entitat. Fundada per un nucli inicial de 15 compositors catalans, per a la promoció de la creació musical del país.

El 1980 publicà el Llibre per a piano, que recull les biografies i les obres dels afiliats a l’Associació.

En fou president honorífic Frederic Mompou.

Enllaç web:  Associació Catalana de Compositors

Asèncio i Ruano, Vicent

1 Resposta

(València, 29 octubre 1908 – 4 abril 1979)

Compositor. Alumne de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Deixeble d’Enric Morera (composició) i de Frank Marshall (piano).

Premiat el 1939 amb Sonata per a violí i piano i el 1940 amb l’obra simfònica Preludi a la Dama d’Elx, és autor dels ballets La casada infiel, Llanto de Manuel de Falla, Tríptico de Don Juan, La maja fingida, Alborada burlesca; de les obres simfòniques Danses valencianes, Suite, Pastoral, i de les cançons per a veu i orquestra Preàmbul i albada per a violoncel i piano, Suite d’homenatges per a guitarra.

Arteaga i Pereira, Josep Maria d’

1 Resposta

(Barcelona, 1846 – 16 gener 1913)

Pianista i compositor. Germà de Ferran. Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols. El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu de Barcelona.

Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, així com romances.

Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford, d’Isaac Albéniz i Els Pirineus, de Felip Pedrell.

Ardèvol i Miralles, Ferran

3 Respostes

(Barcelona, 5 octubre 1887 – 29 octubre 1972)

Compositor i pianista. Deixeble de Josep Rodoreda i Carles G. Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Dirigí l’Orfeó Canigó. El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el Trio Ardèvol.

És autor d’obres de música de cambra, d’orquestra i de cant. Una suite seva obtingué el premi Ciutat de Barcelona 1958.

Escriví alguns llibres de teoria entre els quals un Tratado de técnica musical (1923) i uns Estudios rítmicos, polirrítmicos y politonales (1939).

Fou el pare del també compositor Josep Ardèvol i Gimbernat.

Ardèvol i Gimbernat, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)

Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).

És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.

El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.

Aparicio, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Castelló d’Empúries ?, Alt Empordà, segle XIX)

Compositor. Fou mestre de capella de Castelló d’Empúries. Compongué diverses obres de música sacra.

Andreví i Castellar, Francesc

3 Respostes

(Sanaüja, Segarra, 7 novembre 1786 – Barcelona, 23 novembre 1853)

Compositor. Mestre de capella a la catedral de Sogorb, a Santa Maria del Mar (Barcelona), a la catedral de València, a la de Sevilla, a la capella reial de Madrid, a la catedral de Bordeus (1836), a París (1845) i a la basílica de la Mercè (1849-53).

Compongué dos oratoris: La dulzura en la virtud i El juicio final, misses, misereres, etc., i publicà un Recueil de Cantiques i un Traité d’harmonie (París, 1848) que fou també editat a Barcelona (1848) amb el títol Tratado teórico práctico de armonía y composición.