Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Llobera i Garró, Joan de

(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)

Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.

Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.

Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.

Llobera i Garró, Bartomeu de

(Barcelona, vers 1400 – 1455)

Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.

Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).

Fou el pare de:

Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464)  Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.

Bartomeu de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV – 1462)  Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.

Elionor de Llobera i de Ferrera  (Barcelona, segle XV)  Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.

Llobera, Joan de

(Solsona, Solsonès, vers 1370 – Barcelona, 1446)

Mercader. Fill d’una família de mercaders, s’establí abans del 1405 a Barcelona, d’on adquirí la ciutadania.

Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d’una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans.

Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre.

Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38).

Fou el pare de Joan i de Bartomeu de Llobera i Garró.

Llano Chávarri, Ramón de

(Llanteno, País Basc, segle XVIII – Madrid, segle XIX)

Comerciant i polític liberal. A Barcelona fundaren una casa (1819), que comercià amb l’Havana, Veracruz i Mèxic i, entre d’altres activitats, es dedicà al comerç d’esclaus de Costa d’Or, Moçambic i Zanzíbar.

Com a polític, fou delegat de l’Empréstito Nacional a Catalunya (1820), comandant de les milícies (1821) i diputat a corts per Barcelona (1834).

El 1837 vengué la casa comercial i es traslladà a Madrid.

Larrea i Espeso, Joan

(Balaguer, Noguera, 24 juny 1782 – Buenos Aires, Argentina, 20 juny 1847)

(o Larreu)  Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s’instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gener de 1809 contra Liniers. Secretari d’Hisenda de la Primera Junta Independentista del maig de 1810.

D’idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abril 1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d’Hisenda, l’esquadra de Brown.

La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però abandonà la política.

Larrard i Juez-Sarmiento, Antoni Alexandre de

(Barcelona, 1818 – 1887)

Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.

Fou el germà de:

Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.

Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.

Larrard i de Llauder, Pere Alexandre de

(Barcelona, segle XVIII – 1823)

Comerciant matriculat des del 1794. Fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.

Es dedicà al proveïment de blat i vins. Promogué el comerç de pesca noruega.

Participà a la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i fou diputat a les Corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant.

Fou el pare d’Antoni Alexandre, de Maria de la Concepció i de Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento.

Larrard i Claveria, Joan Alexandre de

(Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814)

Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa.

Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou.

Dirigí la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort.

Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d’estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799).

Fou el pare de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Junta de Fàbriques -1847/61-

7 Respostes

(Catalunya, 1847 – 1861)

Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc.

La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista.

Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç.

Jordà i Rossell, Lluís Gonzaga

Deixa un comentari

(les Masies de Roda, Osona, 16 juny 1869 – Barcelona, 20 setembre 1951)

Músic. Autor de nombroses sarsueles, entre les quals destaca Chin, Chun, Chan (1904), amb milers de representacions.

El 1916 fundà, a Barcelona, la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música.