Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Mascaró, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.

El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V de Borbó, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).

Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.

Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Marquet i Rubí, Ramon

(Barcelona, 1235 – 1302)

Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.

Prestà servei a Jaume I el Conqueridor en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere II el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,

A partir de la invasió dels croats de Felip III l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (juliol 1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (setembre 1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.

Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons II el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.

El 1293 comandà, amb Jaume Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.

Marquet, Miquel / Bonanat

Eren germans i fills de Miquel Marquet.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1356)  Mercader i armador. Probablement fou ell, i no pas el seu pare, l’enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319. Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.

Bonanat Marquet  (Catalunya, segle XIV – abans 1360)  Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros. Fou el pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Marquet -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Llinatge de mercaders i mariners acabalats.

Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.

Un dels primers membres fou Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1257)  Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I de Catalunya declarà innocents (1258).

Marimon i de Montoliu, Romeu de

(Barcelona, 1256 – Almeria ?, Andalusia, 1309)

Navilier i mercader. Ocupà càrrecs reials diverses vegades: el 1275 fou veguer de la ciutat i intervingué en la construcció de les muralles i de les drassanes.

Destacà en afers marítims: el 1288 a l’expedició al nord d’Àfrica, el 1296 contra l’esquadra castellana, i el 1309 a l’estret de Gibraltar.

Portà a terme diverses missions militars, diplomàtiques i comercials per a la casa reial.

March, Sever

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i mercader. El 1700-01 fou Conseller Cinquè de la capital.

S’oposà als primers abusos del nou rei Felip V de Borbó, sobretot pel que fa al nomenament de nou virrei per el Principat abans d’haver jurat les Constitucions catalanes.

Fou, mesos després, un dels consellers municipals que reberen del monarca el greuge de no fer-los cobrir el cap davant la reial presència, incident que resultaria molt comentat.

El 1713-14, durant el gran setge de Barcelona pels borbònics, pertanyia a la Junta 24ª, agregada al govern provisional català. Durant aquest temps era també membre del Consell de Cent.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen una renda anual de 22 lliures.

Mallol, Berenguer

(Barcelona, segle XIII)

Navegant i mercader. Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere II el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança de Sicília i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília.

Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d’almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat fou atacada l’any 1285 per l’esquadra de Felip III de França.

Llorens, Joan Pau

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era mercader i membre del Consell de Cent de Barcelona.

En 1712-13 fou conseller quart de la ciutat, i visqué des d’aquest càrrec els primers mesos del gran setge borbònic, esmerçant-se a les tasques governatives.

Poc abans de cessar el seu mandat fou l’encarregat de fumigar la correspondència procedent d’Alemanya, per evitar l’extensió d’una epidèmia de pesta que hi havia en aquell país.

Cessà el 30 de novembre de 1713, per elecció del nou consistori presidit per Rafael Casanova. A les mateixes eleccions reingressà al Consell de Cent i continuà lligat al govern per haver tingut un lloc a les juntes agregades.

Després de la capitulació del 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Llobet i Sánchez, Lluís

(Igualada, Anoia, 1891 – Catalunya, segle XX)

Venedor de llibres. Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l’àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre.

Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l’expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials.