Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí.
Al capdamunt, al límit amb el terme de Josa de Cadí, hi ha el coll de la canal Baridana (2.485 m alt), que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana.
A llevant del coll hi ha el puig de la coma Baridana, punt culminant del Cadí (2.647 m).
Coll (600 m alt), que uneix la serra de la Cova a la tossa del Montmell en el camí d’Aiguaviva a la Juncosa de Montmell.
(Benasc, Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Coll (2.455 m alt) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels dos termes municipals.
Poble (663 m alt), situat al coll d’Alberola, a la partió d’aigües del Farfanya i de la Noguera Ribagorçana.
És un antic municipi agregat, al segle XIX, al de Tragó de Noguera, dissolt el 1964.
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.
A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Plana de pasturatge, a Montellà de Cadí, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina.
Hi passa el camí de Gósol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans).
El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
(ant: Santa Maria d’Aguiló) Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d’Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l’Anoia), al costat de les runes de l’antic castell d’Aguiló.
Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada.
Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del segle XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara.
Municipi del Montsià (Catalunya): 126,88 km2, 133 m alt, 6.321 hab (2017)
Situat a l’esquerra del riu de la Sénia, al límit amb el Baix Maestrat; accidentat al nord per l’ampla foia d’Ulldecona, oberta entre els vessants occidentals del Montsià.
Coexisteix l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals i garrofers) amb la de regadiu (hortalisses i farratge), la qual va desenvolupar-se d’ençà de la construcció del pantà d’Ulldecona. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), de la fusta (serradores i fàbriques de mobles) i de producció de materials per a la construcció (pedra d’Ulldecona). Àrea comercial de Tortosa.
La vila es troba a la foia a ponent dels turons del Castell i del Calvari; l’església parroquial de Sant Lluc és gòtica, però amb indubtables elements de transició. Prop de la població hi ha les restes de l’antic castell d’Ulldecona. L’any 1227 havia estat constituïda la comanda hospitalera d’Ulldecona.
El municipi comprèn, a més, la caseria dels Valentins, els barris del Castell, de la Miliana i el Pas i el santuari de la Pietat d’Ulldecona, prop del qual hi ha la cova de Santa Magdalena i un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l’estany d’Estats, que omple el fons de la coma d’Estats), a la frontera amb França i no lluny d’Andorra.
És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d’Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L’erosió glacial ha deixat l’empremta característica: circs amb estanys, comes, etc.
La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís Marià Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasen (1924), primera a l’hivern.
Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 151,41 km2, 573 m alt, 574 hab (2016)
Situat a la vall del Segre, entre la serra de Sant Joan i la de Turp. El terreny és accidentat i cobert de boscs d’espècies diverses.
Els conreus han estat tradicionalment de secà (oliveres i cereals), però amb la construcció del pantà d’Oliana el regadiu s’ha expandit. Hi ha també ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.
El poble es troba a la dreta del Segre, prop del coll de Nargó, que li ha donat nom; destaca l’església parroquial de Sant Climent, romànica del segle X, molt primitiva, amb campanar pre-romànic, que ha estat declarada monument nacional.
El municipi comprèn també els antics municipis de Gavarra i de Montanissell (agregats el 1969), les caseries d’Aubàs, de les Masies de Nargó i l’antic terme de Remolins.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 