(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)
Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.
Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.
(Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 – Chicago, EUA, 15 abril 1942)
Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians.
Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington.
Fou redactor de la revista “The Claretian” i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles.
(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)
Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.
El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.
Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.
Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.
(Rupit, Osona, 20 febrer 1874 – Tarija, Bolívia, 16 agost 1947)
Missioner claretià. Anà al Perú, Xile i Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija. El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija.
Defensà els drets territorials de Bolívia durant la Guerra del Chaco amb el Paraguai (1932-38).
(Malla, Osona, 5 gener 1831 – la Selva del Camp, Baix Camp, 30 setembre 1868)
Missioner claretià. Ordenat el 1858, predicà a Catalunya i a Segòvia (1861-68).
Assassinat durant la revolució de setembre de 1868, és considerat un dels màrtirs de l’anticlericalisme.
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 11 gener 1859 – Santa Isabel, Fernando Poo, 21 abril 1918)
Missioner i etnòleg claretià. Fou el tercer prefecte apostòlic (1890) i el primer bisbe-vicari apostòlic (1904) de Fernando Poo.
Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics. Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris. Inventà una esclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà.
La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias (1899).
(Manresa, Bages, 24 juliol 1822 – Gràcia, Barcelona, 4 febrer 1898)
Claretià. Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842.
Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic (1861) i secretari general (1888-95).
Publicà Catecismo de los mudos (1870) i una biografia d’Antoni Maria Claret (1882).
(Torelló, Osona, 1865 – Barcelona, 1940)
Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona.
El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona.
Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual de tipista (1903). És autor d’una traducció d’El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès.
Antoni Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.
Josep Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.
Manuel Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927) Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.
(Manresa, Bages, 4 setembre 1859 – Zafra, Extremadura, 2 març 1922)
Religiós claretià. Format en contacte amb els cofundadors de la congregació; hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912.
Treballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, a Cuba, a EUA, a Anglaterra, a Àustria i a París.
Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona.
El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium proreligiosis”.
Dades dels Països Catalans 