Arxiu d'etiquetes: cavallers

Montbui -varis bio-

Berenguer de Montbui  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1344 formava part del consell de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Damià de Montbui  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l’homenatge prestat a Joan II el Sense Fe per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca.

Francesc de Montbui  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l’expedició per sotmetre l’illa que comandava l’infant Alfons.

Monells, Berenguer de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Probablement germà de Ramon. Des del 1153 tingué entrada al consell de govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Hi actuà molt el 1160.

Fou el pare del bisbe de Tortosa, Ponç de Monells.

Moliner, Pere

(Urgell, segle XII)

Cavaller. Amb les forces del comte Ermengol VI d’Urgell que ajudaren les de Ramon Berenguer IV de Barcelona, participà el 1149 a la presa de Lleida.

Contribuí a la repoblació de la ciutat. Anys després hi rebé un hospital que existia al carrer major.

Miralles -varis bio-

Galceran de Miralles  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).

Melcior Miralles  (València ?, abans 1419 – 1502)  Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.

Miquel Miralles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.

Rafael Miralles  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.

Merlès, Ramon de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Encara el 1469, amb Berenguer de Peguera, feia atacs eficaços contra les forces reialistes des del castell de Montfalcó.

Mercader -varis bio-

Cristòfol Mercader  (València, segle XVII)  Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.

Galceran Mercader  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

Guillem Mercader  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Maties Mercader  (País Valencià, segle XV)  Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.

Mediona, Pere Asbert de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, formant a les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona que actuaren combinades amb les d’Ermengol VI d’Urgell.

Martorell, Joanot

(Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)

Cavaller i escriptor. D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot.

Martorell visqué prop d’un any a Anglaterra (entre el març 1438 i el febrer 1439), on estigué en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en cerca d’aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixaren solc en les seves obres literàries.

De retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual hom té poques notícies.

L’any següent vengué a Gonçal d’Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals l’empresonament de Galceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents i lletres de batalla contra el comanador, signats per Joanot i el seu germà Jofré, intents de concòrdia imposada pel rei de Navarra (el futur Joan II), i un seriós desig d’arribar a batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador evità endegant l’afer per les vies de la justícia civil, que llevà la raó a Martorell i li imposà “callament perdurable”. És molt possible que, a conseqüència d’aquest llarg i desagradable afer, Martorell, desitjós d’una batalla a ultrança, fes un segon viatge a la cort anglesa vers el 1450. El 1454 és atestat a Nàpols.

El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva gran obra Tirant lo Blanc, que dedicà a l’infant Ferran de Portugal, príncep que residí a Barcelona almenys des de l’agost de 1464 fins al març de 1465, a la cort del seu germà Pere IV el Conestable, proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era el parent més pròxim a Catalunya.

De la seva producció literària només resta el llibre inacabat Guillem de Varoic (adaptació d’una versió del vell poema francès Gui de Warwick), que constitueix una mena d’esbós dels 39 primers capítols de la seva obra principal, Tirant lo Blanc, que ha pervingut continuat per Martí Joan de Galba. És possible que també sigui l’autor d’una altra novel·la cavalleresca, Flor de cavalleria, de la qual només resta el començament.

Marimon -varis bio-

Bernat de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.

Joan de Marimon  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

Simó de Marimon  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.

Marimon, Francesc -varis-

Francesc Marimon  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Sant Benet de Bages, Bages, 1742)  Frare benedictí. Es formà a l’Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d’algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.

Francesc de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortints davant la imposició del tribut anomenat “excusado”.