Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Casas i Homs, Josep Maria

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)

Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid.

Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Treballà activament a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de “La Veu de Catalunya”. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona.

Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957).

Obtingué els premis de Filologia de l’IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d’art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament.

Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).

Casanoves, Joan Josep

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – 1711)

Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’Estudi General de Lleida.

El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691.

Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V de Borbó. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.

Casanovas i Carnicer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1905 – 6 maig 1994)

Metge. Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana.

Autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques.

Casaña Leonardo, Julián

Deixa un comentari

(Ciudad Real, Castella, 10 juny 1833 – Madrid, 13 octubre 1911)

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.

Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96).

La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i la facultat de medicina.

Casadesús i Vila, Josep

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 1865 – Barcelona, 1940)

Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona.

El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona.

Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual de tipista (1903). És autor d’una traducció d’El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès.

Casadesús i Castells, Ferran

1 Resposta

(Madrid, 9 setembre 1881 – Barcelona, 2 desembre 1972)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona (1926-51).

Fundà (1950) la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe.

Carulla i Margenat, Valentí

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)

Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.

El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.

Carreras i Barnés, Josep

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)

Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).

Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).

Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.

Carreño i Prieto, Francesc

1 Resposta

(Tarragona, 21 abril 1908 – Saragossa, Aragó, 9 gener 1994)

Pintor. Gendre del pintor valencià Constantí Gómez.

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys 1920, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part.

La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista “Nueva Cultura”, labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39.

Fou catedràtic de dibuix a Palma de Mallorca.

Cardenal i Pujals, Lleó

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1878 – Madrid, 14 juny 1960)

Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa.

Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector.

Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d’Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d’empelts glandulars.

Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916).