(Barcelona, 1768 – Canovelles, Vallès Oriental, 1823)

Eclesiàstic i erudit. Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana.

Fou catedràtic de filosofia a Cervera. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, des del 1793, en fou secretari i hi presentà múltiples estudis històrics de Catalunya, perduts durant l’ocupació napoleònica.

Només ens n’ha pervingut un dietari (1808-14), que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva.