(Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 – Calaf, Anoia, 1865)
Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela.
Publicà bons treballs científics.
Forn i Segura, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques
Font i Josep, Joaquim
Foix i Gual, Joan Baptista
(Barcelona, 12 octubre 1780 – Teià, Maresme, 12 octubre 1865)
Metge. Llicenciat per la Universitat de Barcelona (1807), participà a la Guerra del Francès com a facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, fins el 1863.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre’l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu (1834), Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona (1835), Breve reseila del origen, progresos y estado actual de la materia médica (1846) i Apuntes sobre la terapéutica general (1858).
Ferrer, Miquel -humanista-
(Almenara, Plana Baixa, segle XVI)
Catedràtic de medicina i d’humanitats a l’estudi general de Lleida. El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles.
Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la Península Ibèrica.
Ferrando i Francès, Antoni
(Benicolet, Vall d’Albaida, 9 setembre 1947 – )
Filòleg. Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on fou catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica.
Director de l’Institut de Filologia Valenciana (1983-86 i a partir del 1992), membre de la secció filològica de l’IEC (1983) i de la Junta de govern de l’AILLC (1985), s’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre els quals el Llibre del Consolat de Mar (1977), la Vida de Santa Magdalena en cobles de Jaume Gassull (1986) i l’Homilia sobre el salm ‘De profundis’ de Jeroni Fuster (1992).
Pels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1993) i Els certàmens poètics valencians (1993) rebé, respectivament, el Premi de la Crítica del País Valencià i el premi Milà i Fontanals de l’IEC (1983).
Al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l’Àrea d’Història de la Llengua, presentà la comunicació La formació històrica del valencià.
Altres aportacions seves són Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982); La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987) i Un poeta inèdit del Barroc: Pere Jacint Morlà (1992).
Dorca i Parra, Francesc Xavier
(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)
Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.
Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.
Domènech -varis bio-
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
Daniel, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.
És autor d’algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.
Comes i Codinac, Segimon
(Barcelona, segle XVIII)
Doctor en dret, eclesiàstic i catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona fins al 1714, i des del 1717, a la de Cervera.
Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors.
Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779).
Coder, Josep
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Religiós. Era catedràtic de Sagrada Escriptura a la universitat de Barcelona.
És autor de diverses obres, entre elles les Ordinacions de la universitat barcelonina (1602), i la reforma del ritual de la diòcesi.
Dades dels Països Catalans 