(València, 1873 – Barcelona, 19 març 1923)
Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
(València, 1873 – Barcelona, 19 març 1923)
Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
(Castelló de la Plana, 11 març 1706 – 25 novembre 1781)
Eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a València i fou catedràtic de filosofia a la Universitat.
L’any 1748 fou nomenat canonge, i el 1766 fou elegit bisbe de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1775. Reconstruí el palau episcopal i creà deu escoles gratuïtes.
Designat bisbe de Màlaga (1775), declinà el càrrec per motius de salut i es retirà a Castelló de la Plana.
Sobresortí per la seva actitud hostil als jesuïtes, i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Instrucciones pastorales i Sermones panegíricos (edició pòstuma, 1800).
(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)
Frare mercenari. Tingué una càtedra de teologia a la universitat de Lió. Fou procurador de l’orde a Roma.
Escriví diverses obres en llatí, les més remarcables són una història del seu orde fins al 1459, i un dictamen facilitat als reis Catòlics sobre la debatuda qüestió de passar a l’estat el fruit de les recaptes per a la redempció de captius.
(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)
Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.
Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de medicina (1726) de la universitat de Cervera.
Deixà manuscrits un Methodus rationalis medendi humani corporis morbos i un Tractatus utilissimus de morborum mulierum curatione (1725).
(Barcelona, 1725 – Catalunya, segle XVIII)
Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat.
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera.
És autor del tractat Medicina ad leges circulationis anathomicas (1738).
(Barcelona, segle XVII – 1682)
Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa.
Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà.
Autor d’Indulgencias de la correa (1677) i d’una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita.