(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga i Roig.
Cabanes, marquesat de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (hist)
Boques de l’Ebre, departament de les
(Catalunya, 1812 – 1814)
Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi francès.
Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida.
Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s’establí totalment l’administració francesa.
El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve.
Bell-lloc, comtat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 per l’arxiduc Carles d’Àustria, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc que li havia concedit el 1705, al sergent major d’infanteria i tresorer de l’exèrcit de l’Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc (Vallès Oriental).
El títol ha passat als Mercader.
Bellet de Mianes, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1760 a Vicenç de Bellet i Marco, regidor de Tortosa i diputat al jurament al príncep d’Astúries.
El títol ha passat a la família mallorquina dels Brondo.
Bas, vescomtat de
(Catalunya, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa. Era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú, que prengueren aquest títol després de l’extinció del comtat de Besalú (1111).
El primer vescomte fou Pere Udalard de Bas. Pere de Bas reconegué, o vengué, el vescomtat a Simó de Palau, i el 1280, la seva filla Sibil·la el vengué al rei Pere II el Gran, però el 1285 aquest en féu donació a Ponç V d’Empúries.
El 1300 el rei Jaume II el Just la confiscà a Huguet IV, comte de Squillace, per la seva adhesió a Frederic II de Sicília, el 1315 el sobirà donà el vescomtat a Malgaulí d’Empúries, i quan aquest morí (1322), retornà a la corona.
Jaume II el lliurà a Ramon d’Empúries, en penyora d’una hipoteca, la qual fou liquidada el 1331, llavors Alfons III el Benigne el vengué a Huguet d’Empúries, el seu antic propietari que el canvià per altres feus al seu parent Bernat II de Cabrera (1335), el qual el lliurà tot seguit al rei Pere III el Cerimoniós, el qual el retornà el 1352 al mateix Bernat de Cabrera, que li fou confiscat el 1364.
El 1381 el rei retornà el vescomtat a Bernat IV de Cabrera, i des d’aquesta data el títol restà vinculat a la casa de Cabrera i a la descendència posterior.
Baridà, sots-vegueria de
(Catalunya, 1225 – fi segle XIV)
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya. Comprenia la part més occidental, entre l’estret d’Isòvol i els banys de Sant Vicenç.
Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló (nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia), en el qual el comte Nunyó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya (1225), que esdevingué centre del territori.
Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà que es mantenia amb aquest nom encara a la fi del segle XIV, tot i que la sots-vegueria de Baridà perdé la seva individualitat; el seu nom designa actualment la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells (el Baridà).
Barcelona, vescomtat de
(Catalunya, segle IX – segle XIII)
Jurisdicció senyorial de l’antic comtat de Barcelona.
Els primers vescomtes coneguts foren Sunifred (848), Ermenard (vers 918) i Otger (vers 966). Amb Guitard (mort vers 985) començà la transmissió hereditària del càrrec vescomtal.
El seu fill, Udalard I (mort vers 1014), que hagué de suportar l’atac d’al-Mansur contra Barcelona (985), fou empresonat a Còrdova.
Guislabert I (mort 1062), bisbe de Barcelona, exercí el càrrec durant la minoria d’Udalard II (mort vers 1077). Durant aquest període es manifestà una oberta rivalitat amb el comte Ramon Berenguer I.
Al contrari, Guislabert II (1076-1126) fou un dels principals col·laboradors dels descendents de Ramon Berenguer I.
Reverter (mort 1142) i Berenguer Reverter es passaren al servei dels almoràvits. Amb la mort del darrer (1208) sense descendència, s’extingí la casa vescomtal de Barcelona.
Barcelona, vegueria de -s. XII/1716-
(Catalunya, segle XII – 1716)
Demarcació administrativa: 56.655 h (1718), que comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar i el Baix Llobregat.
En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81.658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès.
A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre les sots-vegueries de Moià i d’Igualada.
El 1716, amb el decret de Nova Planta, la vegueria de Barcelona, sense la sots-vegueria del Vallès ni la zona del Maresme, formà el corregiment de Barcelona.
Barcelona, prefectura de
(Catalunya, 17 abril 1810 – 1812)
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I Bonaparte, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, del Vallès, del Maresme, del Garraf, de l’Alt Penedès, d’Anoia, del Bages, del Berguedà, del Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles.
Barcelona, corregiment de -1810/12-
(Catalunya, 6 març 1810 – 1812)
Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general Augereau durant l’ocupació francesa.
El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic. Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833.
Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès (1812).
