Jurisdicció senyorial, concedida el 1430 a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.
Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo.
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (hist)
Moja, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la torre de Moja (Alt Penedès).
A la mort (1822) de la seva besnéta i cinquena marquesa, el títol passà als Sarriera.
El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera.
Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura.
Moianès, sots-vegueria de
(Catalunya, 1202 – 1716)
Antiga demarcació administrativa. Comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls de Calders, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava.
El 1285 és testimoniat un sotsveguer, però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages.
Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments (1289-1384) la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el Caçador el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona; el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la vegueria de Barcelona.
Felip II donà, el 1567, més autonomia a la sotsvegueria i li uní els pobles de Calders, Monistrol de Calders i Viladecavalls.
A la seva extinció pel decret de Nova Planta (1716), Moià i la seva sotsvegueria formaren part del corregiment de Manresa.
Misericòrdia, la -advocació-
(Catalunya, segle XIII – )
Advocació mariana. Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris.
Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, València, Palma de Mallorca, entre altres).
Mira-sol, marquesat de
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València.
Per mort (1833) de la seva rebesnéta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa.
miquelets -milícia-
(Catalunya, 1640 – 1812)
Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.
El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.
Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.
Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).
Mataplana, baronia de
(Catalunya, segle XIII – )
Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès). Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan segle XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx– la vall de Toses.
El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.
El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran (III) de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.
Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.
Marianao, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1797 – l’Havana, Cuba, 1866).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents.
Continua en la mateixa família.
Mansolí, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol atorgat el 1853 a Xaviera de Saleta i Descatllar, propietària de la pairalia la Saleta, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Mansolí, i vídua del general Pere Nolasc de Bassa i Girona.
Dels Bassa passà als Pallejà.
Manresa, vegueria de
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Demarcació administrativa. Comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sots-vegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sots-vegueria a partir del 1611. El Moianès tingué també caràcter de sots-vegueria, i depengué un quant temps de Barcelona.
Creada al segle XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès; delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat. El 1553 tenia 1.819 focs.
El 1716 es convertí en el corregiment de Manresa.
Dades dels Països Catalans 