(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.
Asalto, comtat d’El
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (hist)
Almina, comtat de l’
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antonio Ros de Olano, vescomte de Ros.
Alentorn, marquesat d’
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial creat el 1705 per l’arxiduc Carles d’Àustria al seu partidari Miquel-Antoni d’Alentorn Pinós i de Rocabertí, únic titular.
Acció Popular Catalana
(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
Montbui, baronia de
(Vallès Oriental, segle XIV – segle XVIII)
Jurisdicció senyorial, creada el 1381, centrada en el castell de Montbui. El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona.
El 1408 el rei Martí I l’Humà la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca. Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490.
Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell. Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat.
El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al segle XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui.
Montblanc, vegueria de
(Catalunya, segle XIV – 1716)
Antiga demarcació administrativa (16.723 h, el 1718), que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector septentrional del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al segle XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, el Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa.
El 1716, amb la Nova Planta, fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l’alcaldia major de Montblanc, una de les dues en què aquest fou dividit.
Montblanc, ducat de
(Catalunya, segle XIV – )
Títol, concedit el 1387 per Joan I el Caçador al seu germà l’infant Martí (després rei Martí I l’Humà).
A partir de Ferran II el Catòlic, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalano-aragonesa.
Montagut, comtat de -segle XVIII-
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1706 pel rei-arxiduc Carles d’Àustria a Antoni d’Armengol i d’Agulló, baró de Rocafort de Queralt.
Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular.
Ha passat als Carranza.
Montagut, comtat de -segle XVI-
(Montagut i Oix, Garrotxa, segle XVI – )
Títol, creat el 1599, sobre la senyoria de Montagut a Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, baró de Castellfollit, Mosset i Llagostera.
Passà per disposicions testamentàries i afinitat als Negrell, als Margarit, marquesos d’Aguilar, i als Bou.
Monistrol d’Anoia, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII)
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
Dades dels Països Catalans 