(Catalunya, segle XIV)
Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.
La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.
(Catalunya, 1995 – )
Reunions. Nom que d’ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, però, ni les característiques ni la finalitat.
(Catalunya, 1985 – 1995)
Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.
Tenia una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista “Foc Nou”.
A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli.
(Catalunya, 1978 – 1992)
Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.
És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.
(Catalunya, 1916 – 1940)
Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.
En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).
Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.
El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.
Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.
A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.
(Catalunya, 1896)
Grup de joves intel·lectuals anarquitzants. N’eren capdavanters Pere Coromines, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias i Ramon Sempau.
Estava relacionat amb el periòdic anarquista “Ciencia Social” i amb la colla de “L’Avenç”.
Es va desfer arran de l’atemptat de Canvis Nous i del procés de Montjuïc, en el qual fou inclòs Pere Coromines.
(Catalunya, 1407)
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí I l’Humà, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus.
En temps de Pere Miquel, que l’esmenta, el text era encara complet. Montfar-Sorts ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar.
Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere III el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denanin i la Crònica d’Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.
L’estil és, en general, fortament llatinitzant. L’autor, anònim, potser tenia relació amb la casa de Cervera.
(Catalunya, 1913 – 1937)
Obra de Joan Cadevall i Diars. Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937.
En els tres primers volums col·laborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer.
Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya.
Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc.
(Catalunya, 1 juny 1992 – juny 1999)
Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní.
És la primera emissora privada dedicada a la radiofórmula que emet íntegrament en català.
El 9 de setembre de 1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català.
El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM.
(Catalunya, juny 1999 – )
Nom en català que adoptà l’emissora Flash FM. Aquest canvi també afectà el segon canal de l’emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac.
Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l’expansió cap a les altres terres de parla catalana, especialment Andorra i Mallorca.
Enllaç: Flaix FM
Dades dels Països Catalans 