Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Mas, Antoni -escultor-

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Escultor i arquitecte. L’any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent.

Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l’autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604).

A l’església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l’argenter Domènec Baró en l’obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616).

Martorell, Josep -argenter-

(Catalunya, segle XVIII)

Argenter. Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdues segons models de Lluís Bonifaç), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l’església de Valls.

Martí i de Solà, Modest

(Catalunya, segle XIX)

Geògraf. És autor de dues obres didàctiques remarcables, la Geografía histórica de Cataluña, publicada el 1887 per l’Ateneu d’Arenys de Mar, i la Guía de Barcelona y su provincia, editada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, informació força detallada de les comarques de la província.

Martí, Jaume

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Actor. Treballà intensament al teatre català i contribuí a la seva difusió al llarg d’una carrera professional prolongada. Féu bones temporades al Romea de Barcelona.

Treballà encara, ja com a actor de caràcter, a les obres que renovaren l’escena catalana, amb autors com Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias i Pous i Pagès.

Martí, Berenguer

(Catalunya, segle XV)

Diplomàtic. El 7 de gener de 1464 fou enviat a Portugal per la Generalitat de Catalunya, de cara a urgir la vinguda del nou rei Pere IV el Conestable, el qual arribaria poc després a Barcelona.

Fou tramès ja per Pere IV, el mateix any, com a ambaixador a Borgonya, on s’entrevistà amb Felip el Bo i el seu fill, Carles el Temerari. Sol·licità especialment del darrer que fos utilitzat a favor dels catalans i contra Joan II el Sense Fe l’estol de Borgonya que havia fet escala a Barcelona amb el propòsit, ben problemàtic, d’anar a combatre els turcs.

Tot i que la duquessa Isabel era tia de Pere IV, Martí no obtingué resultats positius de la seva gestió.

Martí, Antoni

(Catalunya, segle XIX)

Pintor i decorador. Després de l’incendi del Liceu de Barcelona (1861), col·laborà en la decoració de la nova sala d’aquest teatre, en la qual pintà els retrats d’Èsquil, Aristòfanes i Shakespeare i escenes al·lusives a una obra de cada un (Els Perses, Les granotes i Macbeth).

També és autor de nombrosos retrats en miniatura.

Martell, Pere (II)

(Catalunya, segle XIII)

Conseller reial. Fill, probablement, del còmit Pere (I) Martell.

Figurà, potser com a ciutadà de Barcelona, entre els que actuaren com a consellers de Jaume I el Conqueridor en la promulgació del nucli inicial dels furs de València. Per això ha estat tingut per jurista, però sembla que no ho fou.

Probablement casat amb la tarragonina Agnès de Relat, potser en tingué una filla, Maria, que es casà amb Joan de Ratera.

Martell, Pere (I)

(Catalunya, 1181 ? – Benissa, Marina Alta, 1244 ?)

Ciutadà de Barcelona i antic còmit de galeres.

Segons el Llibre dels Feits, fou un dels qui proposaren a Jaume I de Catalunya la conquesta de Mallorca, a causa de la coneixença que en tenia. Oferí un banquet a Tarragona (1228), on s’havien aplegat el monarca i els seus nobles arran de l’acabament de la guerra de l’Urgell.

Com a beneficiari del repartiment de Mallorca, rebé cases i terres a Palma de Mallorca, Algamets i Sineu.

Fou possiblement el pare de Pere (II) Martell.

Marquina, Dídac

(Estadella, Aragó, segle XVI – Catalunya, 1624)

Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya. Prengué l’hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la comunitat.

Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Gaudí de bon prestigi.

Marquet de Palou, Francesc

(Catalunya, segle XIV)

Iniciador de la branca dels Marquet de Palou (dit de Palou).

Senyor de la casa de Palou (Vallès Oriental), el 1360 comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció d’aquest lloc.

Fou conseller quart de Barcelona (1392-93), tercer (1401-02 i 1404-05) i en cap (1411-12).