(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Capità general d’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta.
Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons.
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Massip, Bernat
(Catalunya, segle XVIII – 1794)
Escriptor. Magí Pers i Ramona, que publicà el 1857 una nova edició del sonet anònim Presa de Bellaguarda, escrit el 1793 i considerat una mostra important de poesia prerenaixentista, l’atribuí a Massip.
Els arguments donats per Pers a favor d’aquesta atribució no resulten, en tot cas, gens concloents.
Massagur, Martirià
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.
Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià Dalmau des de la Conreria.
Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.
Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.
Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.
Masriera -artistes-
(Catalunya, segle XIX – )
Família d’artistes. Compta entre els seus membres amb un nombre important d’escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics.
Argenters en un principi, la casa d’argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.
Masdovelles, Joan de
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Probablement posterior a Joan Berenguer i a Pere Joan de Masdovelles, encara que podria tractar-se de la mateixa persona.
És autor de diverses poesies contingudes al Cançoner de l’Ateneu.
La major part són cobles d’endevinalla que proposen per enigma un nom de dama. D’altres de caràcter galant tenen més interès.
Escriví també una cançó en castellà.
Masdovelles, Joan Berenguer de
(l’Arboç ?, Baix Penedès, segle XV – Catalunya, després 1476)
Poeta i senyor de l’Arboç. El 1460, a causa de la rebel·lió dels habitants de l’Arboç, hagué de fugir i refugiar-se a Tarragona. Pel fet d’haver estat partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72), li fou restituït el municipi de l’Arboç.
La seva producció, escrita entre el 1440 i el 1475, comprèn, a més de poemes religiosos, morals i polítics, poesies líriques amoroses que conreà especialment. Utilitzà com a forma preferida la cançó, però els poemes religiosos i morals constitueixen la part més important de la seva obra.
En un to retòric i recargolat tractà sobre diversos temes, alguns dels quals eren convencionals, escrits en el llenguatge aprovençalat dels seus predecessors.
Excel·leix el Comiat, dedicat a Guerau Alemany de Cervelló, i la sèrie de maldits, escrits en to vigorós.
Era nebot de Guillem de Masdovelles, i se n’han conservat uns 180 poemes, que a poc a poc anaven alliberant-se dels occitanismes lingüístics.
El seu germà fou Pere Joan de Masdovelles (Catalunya, segle XV – abans 1460) Poeta. Sis de les seves poesies, totes elles de poc interès, figuren al cançoner del seu germà.
Mascó, Jaume
(Catalunya, segle XIV)
Prelat. Fou arquebisbe de Neopàtria almenys des del 1345. Sembla que no residí a Grècia. Es relacionà amb Pere III el Cerimoniós per alguns serveis diplomàtics.
El 1356, sota el patronatge del rei, féu esforços per obtenir una altra mitra i tractà de passada de fer alçar l’entredit papal sobre la Grècia catalana.
El 1361 ja figurava un altre personatge com a arquebisbe de Neopàtria.
Mas i Dordal, Pau
Mas, Guillem de
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller o donzell. Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l’expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l’illa.
El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume II d’Urgell per prendre-la.
Mas, Antoni -abat Poblet-
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater.
Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals.
Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició.
Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas.
Dades dels Països Catalans 