Eren fills de Francesc Marquet.
Galceran Marquet i Ponçgem (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fou cònsol a Palerm des del 1526 i cònsol de mar el 1537.
Ramon Marquet i Ponçgem (Catalunya, segle XVI – 1564) Fou conseller tercer (1534-35 i 1538-39) i segon (1553-54) de Barcelona. La seva herència passà, al morir sense fills, al seu nebot Francesc Albanell i Marquet.
Eren fills de Bonanat Marquet.
Ramon Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV – 1358) Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet (Catalunya, segle XIV) Priora del monestir de Sant Damià.
Tomàs Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV) Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:
Bernat Marquet i Bosquets (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).
Bernat era germà de:
Ramon Marquet i Bosquets (Catalunya, segle XIV) Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV) Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:
Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:
Miquel Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.
Germans i fills de Ramon Marquet.
Francesc Marquet (Catalunya, segle XV – abans 1514) Fou del partit destorrentista. Cònsol de catalans a Gaeta des del 1484 i de Nàpols des del 1494, en renunciar el seu pare. Conseller segon (1494-95 i 1498-99) i en cap (1505-06) de Barcelona. Fills seus foren Galceran i Ramon Marquet i Ponçgem.
Ramon Marquet (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fou comanador del Masdéu (1506) i gran prior de Catalunya (1525-29) a l’orde de Sant Joan. El 1522 fou tramès pel gran mestre de Rodes com a ambaixador prop del soldà Solimà II, quan els turcs preparaven la darrera escomesa contra l’illa.
Eren germans i fills de Pericó Marquet i de Coromines.
Ramon Marquet (Catalunya, segle XV) Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.
Pere Marquet (Barcelona, segle XIV – segle XV) Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.
(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)
Vicealmirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el Caçador el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí I el Jove a Sicília.
Quan Martí I l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.
Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.
Els seus germans foren:
Miquel Marquet (Catalunya, segle XIV – 1403) i Jaume Marquet (Barcelona, segle XIV – 1404) Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395.
(Barcelona, segle XIII – 1318)
Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.
El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.
Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.
Fou el pare de:
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla del comte Ponç I d’Urgell, pertanyent al casal de Cabrera, i de la castellana Maria Giron.
Es casà amb Guillem de Peralta. Fills seus foren Guillem i Ramon.
El 1243, a la mort del seu pare, fou citada a l’ordre de successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.
(Catalunya, segle XII – després 1209)
Vescomtessa de Cabrera i d’Àger. Era filla gran d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.
Es casà amb Ponç III de Cabrera.
Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d’Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Autor d’obres teatrals inspirades en fets del segle XIX: Viva el poble soberà!, estrenada l’any 1868, al Teatre del Liceu, La ronda d’en Tarrés (1871; estrenada aquell mateix any), L’héroe de Martorell o el Noi de les Barraquetes (1872), Qui trenca, paga (1872) i Canvi d’estat (1880).
Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los héroes de Puigcerdà (1873).
La majoria de les seves obres resten inèdites.
Dades dels Països Catalans 