(Catalunya, segle XIV – Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430)
Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d’Antoni de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat.
Serví a la flota de l’infant Pere d’Aragó fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429.
(Catalunya ?, segle XIII)
Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.
Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber.
Escriví un Cerimonial de l’orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XI) Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.
Ramon de Barberà (Reus, Baix Camp, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella.
El 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II.
Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L’any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé.
(Catalunya, segle XIII – Bulgària, juny 1306)
Almogàver. Serví a la Companyia catalana a Orient.
Morí en la gran batalla contra els alans. Un dels millors cavallers d’aquests li tallà d’un cop d’espasa el braç esquerra. Dos dels seus companys, l’adalid Arnau Miró i el mariner Bernat de Ventallola, el venjaren.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. En començar el govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona tingué alguna intervenció al consell del comte.
Litigà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió del castell de Calders.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare franciscà. Arribà a provincial del seu orde. Gaudí de bon prestigi.
El 1327 fou un dels assistents distingits de la inauguració del monestir de monges clarisses de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 