(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic. Serví el rei Jaume II de Catalunya. El 1314 fou ambaixador seu a Egipte.
Bastida, Arnau
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Bassó, Josep
(Catalunya, segle XVII – Montserrat ?, Bages, segle XVII)
Compositor i monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina.
Fou bon organista, destacat predicador i conreà també la poesia.
Basset, Joan
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Membre possiblement de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i premiat en certàmens literaris.
Se’n conserven composicions poètiques inèdites en les quals se succeeixen els temes religiosos de la Dansa de Nostra dona i els amorosos, ajustant-se, els uns i els altres, a les fórmules de l’amor cortès.
Baset i Baví, Josep
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Fou canonge de Tortosa.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual presentà el 1805 un discurs de caràcter històric.
Baseia, Joan
(Catalunya, segle XVII)
Compositor, mestre de capella i organista.
De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.
Bas, Pere de
(Catalunya, segle XII – 1140)
Primer vescomte de Bas, de la casa de Cervera. Fill gran de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.
Heretà de la seva mare el títol vescomtal. Morí fadrí i fou succeït pel seu germà Ponç de Bas.
Barutell, Berenguer de -cavaller, s. XIV-
(Catalunya, segle XIV)
Noble i cavaller. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30 de gener de 1381. Durant les festes que seguiren, el rei l’armà cavaller i el nomenà agutzil seu.
Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l’hostilitat dels infants Joan (futur Joan I el Caçador) i Martí (futur Martí I l’Humà). Fou processat per Joan I.
Barutell, Andreu de
(Catalunya ?, segle XIV – segle XV)
Noble. Era d’una família emparentada amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós, i pertanyent al veritable partit que es formà al seu voltant.
El seu consegüent parentiu amb la infanta Isabel d’Aragó, muller del comte Jaume II d’Urgell, el mogué a abraçar la causa d’aquest al conflicte successori plantejat per la mort de Martí I l’Humà. El seu paper en aquest cas li causa dificultats.
Fou inclòs a la temptativa de procés endegada per Francesc d’Erill quan la rebel·lió armada del comte urgellenc semblava ja molt probable. Així i tot no fou objecte de sancions quan Jaume resultà vençut.
Barutell conspirà encara amb la mare del comte, Margarida de Montferrat, procurant vanament un triomf tardà de la seva causa.
Barsa, Tomàs
(Catalunya, segle XVI)
Arquitecte i escultor. És autor d’algunes de les finestres recaients al Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Barcelona.
Són realitzades del 1537 al 1547. Destaquen per les seves fines columnetes de marbre, decorades al gust italià.
Baró, Joan
(Catalunya, segle XV)
Lul·lista. Deixeble de Jaume Gener.
A París publicà el Liber in primum Sententiarum (1484), curs de lliçons universitàries, i a Barcelona els Proverbis de Llull (1493), data en que regia en aquesta ciutat l’escola lul·liana.
Dades dels Països Catalans 