(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma-Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau I de Besora.
N’hagué sis fills, dos d’ells d’esdevenidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic.
Una altra filla, Ermessenda de Balsareny, es casà amb Sunifred (II) de Lluçà.
(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Militar. Destacat a la Grècia catalana.
En 1381 era comandant de l’Acròpolis d’Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d’arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)
Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.
(Illes Balears ?, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Pintor i daurador. En 1640 decorà les ventalles de l’orgue del temple de Santa Maria, a Manresa.
Féu altres obres a la mateixa ciutat i a Navarcles (Bages).
(Catalunya, segle XVIII)
IXC Abat de Poblet (1764-68), XXXV dels quadriennals.
Succeí l’abat Miquel Cuiàs, al segon període de govern d’aquest, i fou succeït per Joan Beltrú.
(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Diplomàtic. Al servei de Jaume II de Catalunya. Fou ambaixador d’aquest rei al Marroc.
Napolió, fill natural del monarca, que servia amb les armes el sobirà marroquí, confià a Baldoví un escrit en que sol·licitava a Jaume II la seva admissió a la cort catalana. La gestió no donà resultat.
(Catalunya ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)
Cavaller. Devers el 1359 fou nomenat vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, per governar-los en nom del rei de Sicília.
Substituïa al càrrec Gonçalvo Eiximenis d’Arenós.
Era encara en funcions el 1368.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l’expedició d’Antoni Francesc de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).
(Catalunya, segle XV – Saragossa ?, segle XV)
Jurista. Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on escriví, l’any 1437, Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió.
(Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia.
Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època.
Dades dels Països Catalans 