Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Claramunt -varis bio-

2 Respostes

Bernat de Claramunt  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.

Deudonat de Claramunt  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

Felip Claramunt  (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX)  Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.

Jeroni Claramunt  (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)  Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.

Claramunt, Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Guillem de Claramunt  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Noble. Un text històric escrit el 1407, l’anomenat Flos mundi, fa constar, com a causa immediata de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III el Gran (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d’una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d’una ambaixada prop d’Alfons VII de Castella.

Guillem de Claramunt  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l’operació final d’assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l’arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí.

Clarà, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.

Citjar, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)

Frare mercenari. Tingué una càtedra de teologia a la universitat de Lió. Fou procurador de l’orde a Roma.

Escriví diverses obres en llatí, les més remarcables són una història del seu orde fins al 1459, i un dictamen facilitat als reis Catòlics sobre la debatuda qüestió de passar a l’estat el fruit de les recaptes per a la redempció de captius.

Ciscar, Francesc -eclesiàstic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou arxipreste d’Àger, al bisbat de Lleida.

Publicà un recull sinodal d’Àger partint del segle XIII. En aquest treball aportà dades d’interès per a la historiografia eclesiàstica catalana.

Cirera, Tomàs

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Compositor. Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1628-29) i de la catedral de Girona (1630-43).

És autor de diverses nadales a veus.

Cesilles, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Pintor. El 1382 li fou contractat un retaule dels Apòstols per a l’església de Sant Pere de Reus. L’obra no ha estat conservada.

Cescars, Aimó de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV)

Poeta en català. Probablement descendia del trobador Amanieu de Sescars.

És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399.

Cervià -varis/es bio-

1 Resposta

Beatriu de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.

Berenguer de Cervià  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.

Guillem Jofre de Cervià  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.

Hug de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Fill de Francesc i germà de Beatriu. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).

Cervià, Guerau de -varis-

Deixa un comentari

Guerau de Cervià  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d’anar amb Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

Guerau de Cervià  (Catalunya ?, segle XIV)  Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

Guerau de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove.