(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1340)
Prelat. Pertanyia a la comunitat de Santes Creus. Fou nomenat bisbe de Santa Justa (Sardenya) el 1330.
Assistí a Saragossa a la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Diplomàtic. Estigué al servei del rei Martí I l’Humà. En 1409-10 fou ambaixador d’aquest a Navarra, Borgonya i França.
Amb Jofre d’Ortigues anà novament d’ambaixador a França, en 1412, representant-hi el rei Ferran I de Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.
És autor d’algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.
(Catalunya, segle IX)
Prohom. Feu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte Guifré I el Pilós, l’obra repobladora del qual afavorí destacadament.
(Catalunya, segle XII)
Vescomte de Peralada. Fill de Berenguer d’Empúries i nét del comte Ponç I d’Empúries.
Sembla que era fill seu el Berenguer Renard que ocupà després el vescomtat de Peralada.
Dalmau (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI) Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.
Dalmau (Tarragona, segle XV) Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.
Bernat Dalmau (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412) Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.
Felip Ignasi Dalmau (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.
Jeroni Dalmau (Catalunya, segle XVI) Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.
Pere Dalmau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.
Ramon Dalmau (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094) Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Erudit. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Hi presentà una memòria, notable per a l’època, sobre la poesia catalana medieval en llengua occitana (1818).
(Catalunya, segle XIX)
Farmacèutic. El 1851 aconseguí un curiós procediment d’utilització portàtil de gas per a il·luminació.
(Catalunya, segle XVI)
Compositor. Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
Hom n’ha conservat un benedicamus i un magnificat, a quatre veus.
(Catalunya, segle XIV – vers 1421)
Noble. Fill de Gilabert (VI) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Guerau Gilabert i de:
Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1452) Fou l’iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d’:
Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig (Catalunya, segle XV) Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de:
Violant de Cruïlles i de Vilademany (Catalunya, segle XV – segle XVI) Amb ella s’extingí la línia secundària de Rupit. Es casà amb Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong, i aportà l’herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.
Dades dels Països Catalans 