Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Castellet, Bertran de -noble, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. En 1323 participà a l’expedició de l’infant Alfons per sotmetre Sardenya. Formava part del grup que s’avançà al gros de l’exèrcit i que salpà ja abans de Barcelona, rumb a Oristany, amb 180 genets a bord de tres coques. Aquest contingent anava a les ordres del vescomte Dalmau VII de Rocabertí.

A la primeria de juliol de 1323, iniciat el setge d’Esglésies, formava línia amb Pere (IV) de Queralt, cobrint el sector situat davant la porta de Sant Antoni de la plaça.

En 1330 fou un dels convocats per Alfons III el Benigne a la croada que havia de ser empresa l’any següent contra Granada i que hagué de ser suspesa per l’aliança entre castellans i àrabs.

Castellet, Berenguer Ramon de -varis-

2 Respostes

Berenguer Ramon de Castellet  (Barcelona, abans 1113 – 1138)  Noble. Ramon Berenguer III de Barcelona li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert. Es negà després a retornar-lo tot declarant-se ell i els seus germans en rebel·lia. Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona. Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1138.

Berenguer Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Substituí en les funcions de vescomte de Barcelona el jove Guillem Saguàrdia, el qual les exercia amb poc seny des que l’oncle d’aquest, Reverter, hereu del vescomtat i guerrer a sou del soldà del Marroc contra els almohades, tornà a Barcelona el 1133 per fer efectius els seus drets i havia anomenat Saguàrdia regent del vescomtat mentre ell tornava al Marroc.

Castellbó -varis/es bio-

Deixa un comentari

Arnau de Castellbó  * Veure> Arnau I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1185-1226).

Elisabet de Castellbó  (Catalunya, segle XIV – França, 1412)  Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d’Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix.

Ermessenda de Castellbó  * Veure> Ermessenda de Castellbó  (comtessa de Foix, 1208-30).

Gastó II de Castellbó  * Veure> Gastó IV de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1436-72).

Mateu de Castellbó  * Veure> Mateu I de Foix  (vescomte de Castellbó, 1381-99, i comte de Foix, 1391-99).

Pere I de Castellbó  * Veure> Pere I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, segle XII).

Ramon de Castellbó  * Veure> Ramon II de Castellbó  (vescomte de Castellbó i Cerdanya, 1151-85).

Roger I de Castellbó  * Veure> Roger IV de Foix  (vescomte de Castellbó, 1230-65, i comte de Foix, 1241-65).

Roger Bernat I de Castellbó  * Veure> Roger Bernat II de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1223-41).

Roger Bernat II de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1265-1302).

Roger Bernat III de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1315-50).

Roger Bernat IV de Castellbó  * Veure> Roger Bernat IV de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1350-81).

Castellbisbal, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Lluità amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca (1229), on sembla que actuà amb gran mèrit, ja que obtingué un dels lots més importants del Repartiment: 41 jovades de terra de conreu al terme de Petra, 8 al d’Inca, i encara un molí prop de Palma, al rierol d’Esporles.

Castellbisbal, Berenguer de -diplomàtic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Ambaixador de Jaume II de Catalunya, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Näsir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre.

El 1324 assistí a l’assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç I de Mallorca.

Castellbisbal, Berenguer de -bisbe Girona-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – Nàpols, Itàlia, 6 febrer 1253)

Bisbe de Girona (1245-54) i confessor reial. Dominicà. Acompanyà Pere I de Catalunya a la desfeta de Muret (1213).

Al setge de Palma de Mallorca (1229) estimulà amb les seves paraules els combatents catalans. Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà.

Jaume I el Conqueridor li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió.

Castellarnau, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans del nou regiment regular d’infanteria de Sant Narcís. El 30 de juliol de 1714 col·laborà a la defensa del camí cobert al front d’una seixantena de granaders.

El 12 d’agost fou ferit al baluard de Santa Clara. L’11 de setembre lluità als combats propers al Pla de Palau i del baluard de Migdia, on tornà a ser ferit.

Després de la capitulació s’exilià.

Casanovas, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Dibuixant. Fill del pintor Joan Casanoves.

Captà amb singular observació escenes de la vida del seu temps. Se n’admiren alguns dibuixos al Museu d’Art de Catalunya.

La seva vida és molt poc coneguda. Hom ha dit si els dibuixos amb la seva signatura no devien ser, en realitat, de Manuel Tremulles.

Casafranca i de Cervelló, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 17 gener 1505)

Oficial de la cort de Joan II el Sense Fe i de Ferran II el Catòlic. Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans.

El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins al 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre; el 1481 era escrivà de manament; el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats.

Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un Llunari que, el 1489, Johann Gherlinch imprimí pel seu compte a Barcelona.

La inquisició causà la seva ruïna i la dels seus familiars. El seu pare, Jaume, fou reconciliat el 1489; la seva mare, Blanca de Cervelló, morí el 1502 a les presons inquisitorials de Saragossa, i, el 1504, el procés d’un dirigent dels conversos judaïtzants, Joan de Sant Jordi, íntim amic de Casafranca i de la seva muller Blanquina Maians, determinà la detenció del matrimoni, que fou condemnat a la foguera, on moriren, ell el 17 gener, i la seva esposa el 23 juny 1505.

Carús, Hilari

Deixa un comentari

(Florència, Itàlia, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Pintor. Actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.

Conreà la pintura religiosa. És autor del retaule dels Sants Metges de l’església del Carme de Manresa (1677) i d’una part de les pintures de l’altar de Sant Mateu de Sant Joan de les Abadesses (1686) i de la cúpula del cambril del Sant Misteri (1688).

També era daurador.