Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Clara, Peric de Na

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIII)

Almogàver veterà de la guerra de Sicília. Passà a Orient, amb dos fills seus, ja combatents, formant a la Companyia Catalana.

El 1305, quan la força era a Gal·lípoli, Peric sofrí pèrdues de joc. Per rescalabar-se tingué la gosadia d’anar amb els seus fills a Constantinoble, creuant territori enemic.

A la capital bizantina segrestà dos mercaders genovesos, i els portà a Gal·lípoli sense cap dany. N’obtingué un rescat de 3.000 porpres, equivalents a 30.000 sous barcelonins.

Ciscar, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1245)

Prelat. Fou nomenat bisbe de Lleida el 1238. Hi succeïa Pere d’Albalat, que havia passat a ser arquebisbe de Tarragona. Amb la cooperació d’aquest, que exercí arbitratge, resolgué la pugna existent entre el capítol de Lleida i els canonges que continuaven residint a Roda, seu del bisbat primitiu transferit a Lleida quan aquesta fou conquerida a mitjan segle XII.

El 1243 fou nomenat entre els marmessors del comte Ponç I d’Urgell.

Fou enterrat a Poblet, en un sepulcre fràgil que el temps destruí. Hom afirma que les seves despulles foren posades aleshores al sepulcre del príncep de Viana.

El succeí a la diòcesi de Lleida el dominicà Guillem de Barberà.

Cirera, Jaume

5 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1450)

Pintor. Residí a Barcelona i a Solsona. Fou deixeble de Jaume Cabrera, amb el qual col·laborà.

Té documentats molts retaules, dels quals només es conserven dos: el de Sant Pere i Sant Miquel, pintat per a la Seu d’Urgell, avui al Museu d’Art de Catalunya, i el que féu per a Sant Pere de Ferrerons, actualment al Museu Episcopal de Vic.

La mort li impedí de realitzar el retaule de Sant Pere de Pierola, que acabarien Pere Terrers i Guillem Talarn.

Circuns, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705.

Es mostrà partidari de Carles d’Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l’exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l’actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren.

Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d’on fou expulsat després de la capitulació de l’illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d’exiliar-se.

Cila, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V de Borbó.

Fou comandant d’un dels dos batallons de voluntaris catalans que, aplegant uns 10.000 homes, organitzà Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.

Cessoles, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Frare dominicà. Resident al convent de Barcelona.

És autor de la traducció catalana de l’obra llatina De moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scarorum, a la qual extreu conseqüències morals i polítiques del joc dels escacs. Hi ha avui quatre manuscrits de la versió catalana, que no fou impresa fins al 1900.

Cessoles ha estat situat a la comunitat dominicana de Reims per algun investigador francès.

Cesari

9 Respostes

(Catalunya, segle X – 981)

Fundador. Abat de Santa Cecília de Montserrat. Figura per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Cecília (945), on fou facultat per erigir-la en monestir.

Home ambiciós, volgué equiparar el nou monestir amb els de Ripoll i Sant Cugat. Anà a Reims i aconseguí el precepte reial (951) per al monestir.

L’any 956 assistí a un concili a Compostel·la i aconseguí d’ésser investit metropolità de la província Tarraconense. Però, en tornar, trobà l’oposició absoluta dels bisbes de les seus catalanes, i, sobretot, la de l’arquebisbe Aimeric de Narbona, i hagué de limitar-se al domini sobre les terres del Bages.

Cervià, Jofre Bastons de

2 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Era un dels senyors més poderosos del Baix Empordà. Fou personatge de gran influència en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

En rebé, el 1065, els castells de Cervià i de Púbol. Es comprometia a mantenir-hi vint cavallers.

Fou un dels assistents a l’assemblea en què fou decidida la redacció del nucli original dels Usatges. Posteriorment mostrà la seva adhesió a Ramon Berenguer II de Barcelona, a les diferències amb el seu germà Berenguer Ramon II.

Fou succeït a la senyoria de Cervià pel seu fill Guillem Jofre.

Cervià, Francesc de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1344 anà amb l’estat major de Pere III el Cerimoniós a la campanya definitiva d’incorporació del Rosselló. Intervingué especialment a la rendició de Montesquiu. Després fou nomenat vice-governador del Rosselló i de la Cerdanya.

El 1354 anà a Sardenya amb l’expedició de Pere III. Participà a la guerra contra Castella. Lluitava a València a les ordres de l’infant Pere, oncle del rei, el 1357.

Fou ambaixador del monarca (1362) a Perpinyà, on signà una treva de dos anys amb el rei de Tremecèn.

L’any següent formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.

Cervera, Ramon de -magnat, s. XII/XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats. Segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros.

Fou una altra gran personalitat de la família: ajudà els Foix contra Ermengol VIII d’Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203).

Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada, contra la dels Cardona (1226), participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet.

Fou pare de Jaume de Cervera.