Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Dalmau, Josep -militar, s XVII/XVIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Devers la fi de la guerra de Successió ocupava la plaça de sergent major al regiment de la Ciutat de Barcelona, unica unitat regular completa, encara que petita, que tenia la ciutat quan, el 25 de juliol de 1713, comença el llarg setge.

Després de diverses accions, és trobava al convent dels Caputxins la nit en què aquest fou assaltat (17 juny 1714). Degut a la mort del comandant de la posició, hagué de posar-se al front de la defensa i organitzar després el replegament, seguint el pla previst per Antoni de Villaroel, que fou un èxit gràcies a la seva serenitat durant la lluita i a la gran quantitat de baixes infringides als borbònics.

Fou ferit a la batalla del baluard de Santa Clara (14 agost), degut a això no fou empresonat després de la capitulació de Barcelona.

Cuiàs, Miquel

3 Respostes

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet (1752-56 i 1760-64). Fou elegit succeint Pere Parellada. Era LXXXVI abat de la sèrie general pobletana i XXXII dels quadriennals.

Al cessar la primera vegada fou succeït per Agustí Oliva. A la fi del mandat d’aquest, fou reelegit, com LXXXVIII de la sèrie general i XXXIV de la quadriennal.

Després del segon abadiat fou succeït per Josep Baldrich.

Cruïlles i Redon, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 30 gener 1512)

Baró de Llagostera i senyor de Lloret. Fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles.

Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana -era gendre de Baldiri Agullana- i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre.

La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera (emparentat amb els Cartellà). Sarriera i els seus moriren en la fugida.

El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario.

Cruïlles i de Peratallada, Berenguer de

2 Respostes

(Catalunya, 1250 – vers 1330)

Fundador de la branca de Calonge i Bestracà. Fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà. El seu pare li traspassà Calonge el 1284. Es casà amb la pubilla Sibil·la de Bestracà.

Acompanyà Pere II el Gran a Sicília (1282), i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles II d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya.

El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus.

El 1315 succeí el seu germà Bernat en la procuració general de València.

El seu fill i successor fou Berenguer de Cruïlles i de Bestracà  (Catalunya, segle XIV – 1350), el qual fou el pare de Berenguer de Cruïlles i de Mosset.

Cruïlles i de Mosset, Berenguer de

6 Respostes

(Catalunya, vers 1340 – 1402)

Senyor de Calonge i de Bestracà. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Bestracà, a qui succeí el 1350 sota la custòdia de la mare Agraïda de Mosset.

Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya.

Féu les primeres armes en la guerra contra Castella (1363); el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea; el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou.

A la cort de Montsó de 1383 fou un dels dirigents de l’oposició, però després serví Joan I el Caçador, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí I l’Humà a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons. Fou premiat amb extenses baronies a l’illa, com la de Francofonte, que heretà el seu segon fill, Joan.

El 1393 era capità general de l’estol que havia d’anar a Sardenya, i després serví el rei Martí en la diplomàcia i en l’administració.

En morir el seu parent Gilabert (VI) de Cruïlles (1395), sostingué un plet, mal conegut, amb la línia principal del llinatge, resolt per la sentència del 1399, en virtut de la qual retornà la baronia de Cruïlles a la vídua, Elvira de Puigpardines, en canvi de 1.524 lliures.

El 1394 comprà el castell de Sant Esteve de Palamós.

Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de

6 Respostes

(Catalunya, vers 1306 – 1395)

Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís  (Catalunya, segle XIII – 1348)  Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca.

Gilabert (VI) fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l’expedició de Sardenya (1354).

El 1355 acompanyà el rei Pere III el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella.

El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en morir Berenguer Carròs.

Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria I de Sicília.

Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d’Empúries, però fou després destituït per Joan I el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació del Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392).

El 1369 adquirí la baronia de Rupit i fou també senyor de Creixenturri pel seu matrimoni (vers 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada.

El 1395 hom li confià el comandament de l’expedició de Sardenya,

En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert (I), menor d’edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.

Cruïlles i de Cervelló, Guerau Gilabert de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l’iniciador de la línia secundària d’Aiguafreda.

Obtingué, per matrimoni, la senyoria de la quadra d’Aiguafreda (Vallès Oriental). Els membres d’aquesta línia portaren, per vinculació, el cognom de Cruïlles de Santa Pau.

S’extingí el 1637, que es vinculà als Aimeric, els quals esdevingueren Aimeric-Cruïlles de Santa Pau.

Cruïlles i de Blanes, Martí Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, vers 1410 – vers 1474)

Baró de Calonge i de Llagostera. Fill i hereu (vers 1447) de Pere Galceran de Cruïlles. Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera.

Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461).

Però mort el príncep, en esclatar la guerra contra Joan II (1462), es decantà pel rei i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran.

Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà essent un dels primers capitans reialistes de l’Empordà, sempre en contra dels seus parents; es distingí en la defensa del castell d’Empúries (1468).

El 1463 Joan II el Sense Fe el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d’anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.

Cruïlles i de Blanes, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – 1461)

(o Bernat Guerau, o Guerau Bernat) Noble. Fill de Pere Galceran de Cruïlles. Fou l’iniciador de la branca de Castellfollit, Mosset i Montagut.

Baró de Calonge pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santapau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset. Des d’aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles i de Santapau.

El seu fill i successor fou Hug de Cruïlles i de Santapau  (Catalunya, segle XV – 1490), el qual fou el pare de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau   (Catalunya, s XV – 1523)   Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou succeït per Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.

Cruïlles, Pere Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1447)

Fill de Bernat de Cruïlles. Fou figura important de les Corts de Barcelona de 1436.

Destacà entre els qui s’oposaren per sistema a la marxa de l’assemblea, raó que mogué la reina Maria de Castella a invocar legalment l’usatge Juditium in curia datum i fer-lo empresonar amb altres nobles que havien pres la mateixa actitud.

Poc després fou alliberat, per bé que forçat a compromisos.