(Catalunya, segle XV)
Poeta. És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896.
Galvany, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Galliners, Ramon de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare templer. El 1309, decretada la dissolució del Temple, dirigí amb el seu comanador, Ramon Anglès, la dura resistència del castell de Cantavella contra les forces reials, davant les quals hagué de capitular finalment.
Gallifa, Guillem de -varis-
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302).
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Durant el regnat de Jaume II el Just, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials.
Gallart -varis bio-
Ambrós Gallart (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648) Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.
Antoni Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.
Cristòfol Gallart (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.
Joan Gallart (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808) Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.
Vicenç Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.
Gallac -varis bio-
Berenguer de Gallac (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per la conquesta de València (1238) i a d’altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d’Albaida.
Bernat de Gallac (Catalunya, segle XV) Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria de Castella.
Joan Gallac (Catalunya, segle XV) Vice-conseller de Joan II el Sense Fe. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua.
Galindo -varis bio-
Galí -varis bio-
Jaume Galí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.
Jeroni Galí (Barcelona, segle XVI) Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.
Joan Galí (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1821) Religiós observant. Destacà com a teòleg.
Galceran i de Gálvez, Lluís
(Catalunya, segle XVII)
Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És autor de Vida de varios monjes ilustres en santidad o letras de l’esmentat monestir.
Galceran -varis bio-
Galceran (Mataró, Maresme, segle XVI) Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).
Antoni Galceran (Catalunya, segle XIX – 1888) Actor dramàtic notable.
Carles Galceran (Barcelona, 1858 – segle XIX) Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.
Josep Galceran (Catalunya, segle XIX) Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.
Galbors -senyora Tortosa-
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon II de Montcada.
Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.
Dades dels Països Catalans 