Arxiu d'etiquetes: castells

Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

43 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 98,15 km2, 1.061 m alt, 1.995 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, hom hi cria també aviram; i l’agricultura (farratges, cereals, patates, llegums, horta i fruiters), complementades per l’explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. També hi ha pesca de truites al Segre. El municipi és també un centre d’estiueig i d’excursions. S’hi celebren dues fires.

La vila, edificada en un turó, a l’esquerra del Segre i dominant el camí natural; l’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l’antic emmurallament, i és emplaçada davant l’indret de l’antic castell de Bellver, fundat el 1225, com a nou centre de la sots-vegueria del Baridà i d’una important Batllia.

El municipi comprèn, també, els antics pobles i llogarets de Beders, Baltarga, Bor, Coborriu de Bellver, Nèfol, Olià, Santa Eugènia de Nerellà, Pedra, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena de Talló, Sant Martí dels Castells, Talló i Nas, les caseries de Lavascort, Anes, l’Ingla, Vilella i Cortariu, importants masies i els despoblats de Saig i Gallissà de Talló.

El 1962 li foren incorporats els municipis d’Éller i Talltendre i el 1973 el de Riu de Pendís, que es tornà a segregar el 1997.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellpuig (Urgell)

39 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.

La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.

El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)

9 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,64 km2, 35 m alt, 647 hab (2016)

0baix_empordaSituat al nord de la comarca, entre el massís del Montgrí, a l’oest, i la serra de Valldevià, al nord de la Bisbal, al nord-est de Girona i prop de la costa.

L’activitat econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bestiar boví, porquí i aviram), l’agricultura de secà (gra d’aresta, blat de moro i userda), la de regadiu (alimentat amb aigües procedents del Ter, mitjançant el canal del Molí), el turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba sobre un turó, al peu del Montgrí. Hi destaca el conjunt monumental format pel castell-palau de Bellcaire, del segle XIII, i l’església pre-romànica de Sant Joan de Bellcaire (que era decorada amb pintures del segle XII, actualment al Museu d’Art de Girona). El conjunt ha estat declarat d’interès històrico-artístic i està en procés avançat de reconstrucció. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Begur (Baix Empordà)

34 Respostes

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Bàscara (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 17,50 km2, 66 m alt, 980 hab (2016)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d’alzines sureres.

L’agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), dominen l’activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l’avicultura i l’explotació del bosc i d’algunes pedreres. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. La població, que s’ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar.

La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l’antic castell episcopal de Bàscara; l’església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria.

El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d’Orriols (on hi ha l’església de Sant Genís) i l’antic lloc romà de Cinyana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barberà del Vallès (Vallès Occidental)

7 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 8,31 km2, 146 m alt, 32.832 hab (2016)

0valles_occidental(o Santa Maria de Barberà)  Estès per la vall del Ripoll, al sud de la ciutat de Sabadell.

L’agricultura de secà, base tradicional de l’economia del municipi, ha quedat avui eclipsada per la gran expansió de la indústria, molt diversificada (maquinària, metal·listeria, químiques, peces d’automòbils, mobles, plàstics, ceràmica, cartró, filatures i gèneres de punt), que ha provocat a partir del 1960 un espectacular creixement de la població, en gran part immigrada.

Al centre històric del municipi es destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), amb tres absis i un campanar de planta rectangular, i amb importants pintures murals. També es conserva, si bé modificat en part, l’antic castell de Barberà (esmentat ja el 1005), amb la capella de Santa Coloma.

Juntament amb Cerdanyola del Vallès, forma la mancomunitat gestora del nucli de l’actual municipi de Badia del Vallès, que se’n segregà l’any 1994.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barberà de la Conca (Conca de Barberà)

10 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 26,60 km2, 475 m alt, 478 hab (2016)

0concaSituat al límit de l’Alt Camp, a l’esquerra del riu Francolí i travessat pel seu afluent, l’Anguera, al nord de Tarragona. El territori s’enfila al nord-est per la serra de Comaverd, on hi ha alguns boscos de pi blanc, si bé hi domina la garriga.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Hi ha una cooperativa agrícola de llarga tradició a la zona. Amb tot, a partir de finals del segle XIX, sobretot arran de la plaga de la fil·loxera, la població ha sofert una constant davallada.

El poble ocupa el pendent de migdia d’un turó, a la part superior del qual s’alçava el castell de Barberà, del qual encara és conserven restes; el nucli antic és de notable interès arquitectònic; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, és barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de Barberà, instaurada pels templers el 1143.

El terme comprèn també el poble d’Ollers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barbens (Pla d’Urgell)

19 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 7,56 km2, 283 m alt, 943 hab (2016)

0pla_urgellSituat al nord-oest de Tàrrega, a la plana esquerra del Segre, al mig de la plana d’Urgell, al límit amb la comarca de l’Urgell.

La font principal d’ingressos del municipi prové d’una notable ramaderia, porcina i ovina, complementada per l’agricultura de regadiu, sobretot arbres fruiters (pera i poma), que s’alimenta del canal d’Urgell. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble, vora el nucli de Seana, pertanyent al municipi de Bellpuig d’Urgell, és esmentat ja el 1099; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

El 1166 l’orde del Temple va adquirir el castell de Barbens i fou creada la comanda de Barbens. Extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera.

El terme municipal comprèn també el nucli del Bullidor i el despoblat d’Aguilella, per bé que aquest es troba separat de la resta del territori pel municipi de Tornabous.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Balsareny (Bages)

12 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 36,91 km2, 327 m alt, 3.285 hab (2016)

0bagesSituat en plena conca d’erosió del Llobregat que travessa el municipi de nord a sud, enfilant-se per l’oest fins al tossal de les Pinasses. La part muntanyosa és ocupada per boscos de pi blanc i pasturatges.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya i prats), la de regadiu és només per a consum local; la ramaderia (oví, cabrum i porcí), l’explotació de jaciments de sals potàssiques i la indústria (tèxtil, química i dels derivats de la fusta). Àrea comercial de Manresa.

Prop del poble hi ha l’antic castell de Balsareny (segle XIV), restaurat i condicionat, sobre un turó, i l’església romànica de la Mare de Déu del Castell, conserva la nau central del segle XIII.

Dins el terme es troben el llogaret de Puigdorca, l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i nombroses masies. Anualment s’hi celebra la festa dels traginers, d’antiga tradició.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Els Pastorets – Centre Excursionista

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,30 km2, 70 m alt, 1.587 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre l’anomenada Garrotxa empordanesa i la depressió de l’Empordà, part del terme és regat pel Manol (afluent de la Muga). Al sector septentrional del terme, moderadament accidentat, hi ha boscos (alzinars i pinedes) i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals, blat de moro, alfals i oliveres), centre la vida econòmica del municipi, complementada per la ramaderia i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’agrupa al voltant de les ruïnes de l’antic castell d’Avinyonet. Hi destaca l’església de Sant Esteve, del segle XVIII, que va ser aixecada en el lloc que ocupava l’església romànica del castell.

Dins el terme es troben també el santuari i el veïnat de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques