Arxiu d'etiquetes: castells

Espunyola, l’ (Berguedà)

13 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,46 km2, 803 m alt, 247 hab (2016)

0bergueda

Situat al peu dels cingles de Capolat, entre Solsona i Berga; drenen el terme les rieres de l’Hospital i de Montclar i el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Hi ha grans extensions de pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb fort predomini del secà (blat, moresc, farratges, vinya i patates). Hi ha ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Berga.

El poble es troba disseminat al sector oriental del terme; se’n destaquen l’antic castell de l’Espunyola i l’església parroquial de Sant Climent, edifici romànic reformat el segle XVIII.

Dins el terme hi ha també els pobles del Cint i de l’Esgleiola, l’antic terme de Castellserà, l’enclavament de Rebolleda, les caseries i els santuaris dels Sants Metges i dels Torrents, i l’església romànica de Santa Margalida del Mercadal (segle XII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esponellà (Pla de l’Estany)

12 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 16,06 km2, 142 m alt, 456 hab (2016)

0pla_estany

Situat al nord-est del llac de Banyoles, a la dreta del Fluvià, al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Relleu accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Sant Patllari, amb pinedes i alzinars.

Economia basada en l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges en rotació), la ramaderia (bestiar boví per a la producció de carn, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la riba dreta del Fluvià, davant Crespià, al peu d’un petit turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Esponellà; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Cebrià, d’origen romànic, que conserva dues escultures de la Verge del segle XIV; i el pont sobre el Fluvià (construït el 1442), de 156 m de llarg i 6 arcs, refet diverses vegades.

El terme comprèn els pobles de Centenys, on hi ha l’església romànica de Sant Iscle, i Vilert, i els veïnats de Batllori, Martís, les Caselles i les Anglades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esparreguera (Baix Llobregat)

43 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 27,40 km2, 187 m alt, 21.766 hab (2016)

0baix_llobregat

(ant: Espareguera)  Estès a la riba dreta del Llobregat, llevat del sector de Sant Salvador de les Espases, que és a l’esquerra.

Agricultura de secà (oliveres, vinya) i de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). La riquesa del municipi es basa en la indústria, sobretot tèxtil (colònia Sedó, actualment museu) i de la terrissa, amb gran tradició. També ha esdevingut un centre de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement, sobretot les darreres dècades.

La vila és a l’esquerra de la riera de Torrentmal, és formà al llarg del camí ral; destaquen l’església parroquial, del 1612 (bastida sobre l’antiga capella de Santa Eulàlia, del 1316), i el casal dels Cordelles. El castell d’Esparreguera és esmentat ja el segle XI. És famosa per la representació teatral de la Passió d’Esparreguera, que data del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els santuaris del Puig d’Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases, el balneari de la Puda de Montserrat i el veïnat del Mas d’En Gall (urbanització).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Bàsquet – Club Excursionista

Dosrius (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cubells (Noguera)

13 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 39,17 km2, 499 m alt, 373 hab (2016)

0noguera

Situat a la part més septentrional de la plana d’Urgell, al nord-est de la ciutat de Balaguer. El relleu és accidentat per les serres de Carbonera, de Montclar i de Bellmunt.

Els recursos del municipi es basen en la ramaderia (bestiar porcí, de llana i aviram) i l’agricultura: el regadiu, alimentat amb aigua del canal d’Urgell, si bé predomina el secà (oliveres, patates i sobretot cereals). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Balaguer. La població, amb tot, ha disminuït notablement en les últimes dècades.

La vila és aturonada al cim d’un anticlinal diapíric, al sector muntanyós del terme; hi destaquen l’església romànica de Santa Maria del Castell, amb una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques (segle XIII) i l’església parroquial de Sant Pere, amb un valuós retaule de pedra del segle XIV dedicat a Santa Úrsula i una imatge en alabastre de la Mare de Déu, del segle XIII. El castell de Cubells passà a formar part de la marca de Camarasa.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Torre de Fluvià i el despoblat de Puigs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cubelles (Garraf)

21 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

0garraf

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.

La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.

El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cruïlles -Baix Empordà-

13 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Vila (76 m alt), a l’esquerra del Daró, 3 km a l’oest de la Bisbal. Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles.

La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (segles XI i XII).

L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L’edifici actual, obra del segle XVIII, és d’una sola nau acabada en un absis semicircular, i al costat de tramuntana de la façana s’alça el campanar, quadrat. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (segle XV), del qual resten unes taules al Museu d’Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d’Olot.

Fou municipi independent fins el 1973, que fou agregat, juntament amb Monells, a Sant Sadurní de l’Heura. L’antic municipi comprenia, a més, el poble i antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el veïnat de Sant Joan de Salelles, els antics pobles de Pastells i de Santa Àgata del Coll, el despoblat de Rabioses i el santuari de l’Esperança.

Creixell (Tarragonès)

6 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 10,46 km2, 48 m alt, 3.467 hab (2016)

0tarragones

(o Creixell de Mar)  Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra.

La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s’ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d’urbanitzacions i càmpings. Àrea comercial de Tarragona. La població, després d’una devallada progressiva iniciada a la fi del segle XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l’antic castell de Creixell; l’església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del segle XVII, amb un campanar coronat per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

A la costa hi ha l’antic barri pescador de les Botigues del Mar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

15 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 27,71 km2, 96 m alt, 2.364 hab (2019)

0pla_estany

Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc (pins i alzines).

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura, l’agricultura de secà (cereals, blat de moro, farratges i alls) i de regadiu (hortalisses i llegums) i algunes petites indústries. Àrea comercial de Banyoles.

El poble, a la dreta del Terri, és d’origen romà; destaquen l’antic castell de Cornellà, l’església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell i l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, refeta al segle XVIII.

El terme comprèn, a més, els pobles de Borgonyà del Terri, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, la caseria de Palol de la Farga i els veïnats d’Ermedàs i Pont-xetmar, on hi han diverses esglésies d’interès; el 1976 li fou agregat l’antic municipi de Sant Andreu del Terri, juntament amb els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogaret de Prades del Terri.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

48 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,99 km2, 27 m alt, 86.072 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l’oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació.

L’agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d’urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre.

pobl_cornella

El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000.

El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró, la Gavarra, Sant Ildefons i les Arenes), i actualment dividits en cinc parròquies.

Sobre un turó, enmig de l’expansió urbanística, hi ha el castell de Cornellà, esmentat ja al segle XII i refet posteriorment. A Cornellà de Baix destaca el palau de Can Mercader, del segle XIX, amb un extens arxiu i importants col·leccions de mobles i pintures. A la casa de la vila han estat trobades restes d’una vil·la romana i d’un temple pre-romànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Francesc Macià