Arxiu d'etiquetes: Castella

Sanç IV de Castella

(Valladolid, Castella, 12 maig 1258 – Toledo, Castella, 25 abril 1295)

el Brau” Rei de Castella i Lleó (1284-95). Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó.

Per l’acord de Lió (1288), es comprometé a ajudar Felip IV de França contra Aragó, en canvi de la renúncia francesa a intervenir en els afers successoris de Castella. Aquest tractat ocasionà la ruptura de relacions amb Alfons II de Catalunya, la proclamació com a rei de Castella d’Alfons de La Cerda, a Jaca (1288), i l’inici de la guerra entre Castella i Catalunya-Aragó.

Mort Alfons II, signà amb Jaume II el Just la concòrdia de Monteagudo (1291), per la qual es comprometé a ajudar-lo contra un possible atac de la coalició franco-angevina, en canvi de la col·laboració catalano-aragonesa en la reconquesta castellana.

Sanç d’Aragó i d’Alburquerque

(Castella, segle XIV – Medina del Campo, Castella, 1415/16)

Quart fill baró de Ferran I d’Antequera i d’Elionor d’Alburquerque.

El 1409, essent el seu pare coregent de Castella, el féu elegir gran mestre de l’orde de Calatrava.

El 1412 el seu pare cenyí la corona catalano-aragonesa en virtut del compromís de Casp, amb tota la família, l’acompanyà als nous dominis.

Morí molt jove.

Monteagudo, concòrdia de -1291-

(Monteagudo, Sòria, 29 novembre 1291)

Pacte signat entre Jaume II el Just i Sanç IV de Castella, per tal de posar fi a l’estat de guerra entre ambdós sobirans.

Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes (fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans) i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans (com s’esdevingué més tard a Tarifa).

Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.

Vallclara (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 13,63 km2, 625 m alt, 103 hab (2017)

0concaSituat a la vall del barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del Francolí, al sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, accidentat pels vessants septentrional de la serra de Prades i de la serra la Llena. El territori és molt muntanyós, ocupat en gran part per garriga, pasturatge i bosc.

La part del terme dedicada a l’agricultura de secà (olivera, avellaners, vinya i cereals) és limitada, i una petita part és dedica al regadiu, sobretot a les patates. Àrea comercial de Montblanc.

El poble és al vessant esquerre de la vall, sota les ruïnes de l’antic castell de Vallclara; l’església parroquial de Sant Joan Baptista s’acabà de construir el 1760 i és d’estil barroc; hi ha restes de l’antiga església romànica, de les muralles i del pont sobre el riu.

El lloc és esmentat ja el 1149. Hom ha volgut identificar, sense proves, el lloc amb Bíclarum o Biclara.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Destino -setmanari-

(Burgos, Castella, 6 maig 1937 – Barcelona, 1980)

Setmanari d’informació general, publicat en castellà. Fundat per un grup d’empresaris i intel·lectuals catalans a Burgos. A partir del 1939 passà a ésser publicat a Barcelona i aviat va evolucionar cap a posicions més liberals i moderadament catalanistes.

Editat per Josep Vergés (des de l’empresa literària Edicions Destino), va ésser dirigit, entre d’altres, per Ignasi Agustí, Nèstor Luján i Xavier Montsalvatge.

L’any 1974 la propietat fou traspassada, i Baltasar Porcel en fou nomenat director editorial i Josep Carles Clemente prengué la responsabilitat periodística del setmanari, que l’any 1977 passà a ésser dirigit per Josep Perarnau i el 1978, per Jordi Domènech, fins a la seva desaparició.

Va aconseguir una gran divulgació entre la burgesia. Durant la seva llarga trajectòria, ha tingut com a col·laboradors la majoria d’escriptors catalans de l’època.