Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)

Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco

Deixa un comentari

(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)

Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.

Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.

Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).

Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.

Fernández de Castro, Eilo

Deixa un comentari

(Lleó, Castella, segle XII – Catalunya, segle XIII)

Dama. Casada (vers 1205) amb el vescomte Guerau IV de Cabrera. Pertanyia a la família lleonesa dels Cabrera.

Era vídua en primeres núpcies de Martí Sánchez, comte de Trastàmara i fill bastard del rei Sanç II de Portugal.

El seu germà Àlvar es casà amb la comtessa Aurembiaix d’Urgell. Aquesta, un cop vídua, recuperà, gràcies a Jaume I, el comtat que li retenia injustament Guerau IV (1228).

Escudero Uribe, Vicente

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)

Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.

Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.

Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.

Escòcia, Sebastià d’

Deixa un comentari

(Cigales, Castella, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Llibreter i impressor. D’origen probablement escocès, establert a Barcelona i a València almenys entre el 1487 i el 1500.

Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, continuà els negocis a València el 1488 a causa potser del procés inquisitorial dut a terme a Barcelona contra la seva mare.

De nou a Barcelona, treballà (1497) com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat (1500) per a imprimir un Flos sanctorum en català.

Ermengol VI d’Urgell

49 Respostes

(Valladolid, Castella, 1096 – Castella, 28 juny 1154)

“el de Castella”  Comte d’Urgell (1102-54). Fill d’Ermengol V d’Urgell i de María Ansúrez.

Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d’Aragó, s’apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat.

Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149).

Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1119 es casà amb Arsenda d’Àger i foren pares d’Ermengol VII d’Urgell i d’Elisabet d’Urgell.

Ermenegild

2 Respostes

(Toledo, Castella, vers 564 – Tarragona, 13 abril 585)

(o Hermenegild)  Rei visigot usurpador (583?-584). Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared.

Casat amb Ingunda, princesa catòlica, es convertí al catolicisme, i fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner.

Davant la seva negativa d’abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat.

El papa Gregori el Gran el considerà màrtir del catolicisme. Festa: 13 d’abril.

Enríquez y de Luna, María

3 Respostes

(Castella, 1474 – Gandia ?, Safor, 1539)

Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya.

Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricàrico.

Un quant temps després d’ésser assassinat el seu marit, l’any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n’arribà a ésser abadessa (1530).

Fou l’àvia del futur sant Francesc de Borja.

Enríquez de Quiñones, Aldonça

4 Respostes

(Castella, 1450 – Catalunya, 1520)

Germanastra de la reina Joana Enríquez, muller aquesta de Joan II el Sense Fe.

El 1467 fou convingut el seu casament amb Joan Ramon Folc de Cardona, conestable d’Aragó i hereu de Joan Ramon Folc III. El matrimoni se celebrà el 27 de març de 1467; els casà Pero de Urrea, arquebisbe de Tarragona, i fou dotada pels reis amb 15.000 florins i les viles d’Elx i de Crevillent.

El 1486 el seu marit heretà els comtats de Cardona i el 1491 rebé els títols de duc de Cardona i marquès de Pallars.

Fill seu fou Ferran I de Cardona.

Enric IV de Castella

12 Respostes

(Valladolid, Castella, 25 gener 1425 – Madrid, 11 desembre 1474)

“l’Impotent“  Rei de Castella i Lleó (1454-74).

En política exterior reforça les bones relacions amb Catalunya-Aragó durant el regnat d’Alfons IV. En canvi, estigué oposat a Joan II de Catalunya per les intromissions en les lluites castellanes, intervingué en les guerres civils aragoneses (1452-58), on féu costat al príncep Carles de Viana i, més tard, en la guerra contra Joan II.

A la mort del príncep de Viana, la Generalitat de Catalunya li oferí la corona amb l’obligació de respectar els Usatges, les constitucions i els altres drets de Catalunya i d’acceptar la concòrdia de Vilafranca (agost 1462).

Enric s’hi avingué i envià com a lloctinent Juan de Beaumont, però la seva política, especialment en l’aspecte militar, esdevingué ineficaç. Fins que Castella acceptà la sentència arbitral de Baiona, i Enric renuncià a la corona catalano-aragonesa (juny 1463).

Elvira de Lara

6 Respostes

(Castella, vers 1145 – Catalunya, 1220)

(dita Elvira de Subirats)  Comtessa regent d’Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d’Ermessenda de Narbona.

Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix.

Pere I de Catalunya es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.

El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda.

Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.