(Lleó, Castella, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Fou la segona muller del vescomte de Girona Guerau II de Cabrera.
Elvira -vescomtessa Girona-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)
Creeft i Champane, Josep de
(Guadalajara, Castella, 27 novembre 1884 – Nova York, EUA, 11 setembre 1982)
Escultor. Fill d’un militar barceloní. Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’Agustí Querol a Madrid, on instal·là el seu propi taller, i el 1905 s’instal·là a París.
Començà a esculpir directament la pedra (Èxtasi maternal, presentada a l’exposició de belles arts de Barcelona el 1923), el marbre, la fusta, etc, però des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig; això li valgué anomenada als EUA, on anà el 1929 i s’hi naturalitzà.
Hom l’ha considerat un dels millors escultors dels EUA, on el 1970 fou elegit membre de l’Academy of Fine Arts de Nova York.
Costilla, Jordi
(Sòria, Castella, segle XV – València ?, després 1532)
Impressor. Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n’anà a Valladolid (1502), s’establi a València fins al 1532.
El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas, una de les primeres edicions en llengua castellana a València. Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 (1511), Lo quart del Cartoixà (1514), versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum (1514), profusament il·lustrat, la Vira Christi, d’Isabel de Villena (1514), la segona edició del Cancionero general (1514) i el Libro del juego de las suertes (1515), també molt il·lustrat.
El 1518 es traslladà a Múrcia, i tornà a València el 1520. Entre les seves darreres produccions figuren versions castellanes de llibres d’Erasme i de Lluís Vives.
Cid, el
(Vivar, Castella, vers 1043 – València, 10 juliol 1099)
(Rodrigo Díaz de Vivar) Guerrer. Sota el vassallatge d’Alfons VI de Castella, operà a Llevant, fent tributaris (1089) els regnes de taifa d’Albarrasí i de València, però, en no presentar-se a una crida del rei castellà, aquest li confiscà els seus dominis.
El Cid, aliat del rei de València, derrotà i va fer presoner el comte Berenguer Ramon II de Barcelona (1090). Conquerí la ciutat de València (1094) en plena època de domini dels almoràvits, els quals no pogueren recuperar-la (1102) fins després de la seva mort.
Chicharro Sánchez-Guio, Jaime
(Torralba de Calatrava, Ciutat Real, Castella, 1889 – Guadarrama, Madrid, 13 gener 1934)
Advocat i polític. Era tradicionalista i seguidor polític de Vázquez de Mella.
Fundà el “Diario de Castellón”, “La Gaceta de Levante” i actuà intensament en la creació de sindicats catòlics a la comarca de Castelló de la Plana.
Fou elegit diputat carlí per Nules durant diverses legislatures i treballà per aconseguir la construcció del port de Borriana.
Castillo, Hernando del
(Segòvia ?, Castella, segle XV – València ?, segle XVI)
Llibreter i editor. El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general (1511) compilat per ell.
El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època.
Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles.
Castillo, Francisco del
(Castella, segle XVII – València, 1716)
Militar. Segon marquès de Villadarias.
Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó (1710), però, derrotat a la batalla d’Almenar (1710), fou destituït per Felip V de Borbó.
Fou capità general de València (1714-16).
Castañeda, Antonio de
(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)
Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.
Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.
Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.
Carvajal -poeta-
(Castella ?, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)
Poeta en castellà de la cort d’Alfons IV de Catalunya a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga (publicat el 1872): algunes de dedicades a Lucrèzia d’Alagno, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Joamot Torres, capitán de los ballesteros del rey, etc.
A Roma ha estat editada (1967) tota la seva obra coneguda.
Carrillo de Toledo y Chacón, Luis
(Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 2 febrer 1626)
Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22 setembre 1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs.
Dirigí les operacions d’embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes.
Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.
Dades dels Països Catalans 