(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)
Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.
Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.
Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.
(Castella ?, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)
Poeta en castellà de la cort d’Alfons IV de Catalunya a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga (publicat el 1872): algunes de dedicades a Lucrèzia d’Alagno, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Joamot Torres, capitán de los ballesteros del rey, etc.
A Roma ha estat editada (1967) tota la seva obra coneguda.
(Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 2 febrer 1626)
Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22 setembre 1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs.
Dirigí les operacions d’embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes.
Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.
(Amusco, Castella, segle XVI – Mallorca, 1589)
Impressor. Nom amb que era conegut Ferran de Villarroel i de Cansoles, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos (1542), el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó (1541) i la gramàtica llatina de Pastrana (1545, 1554).
Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu (morta el 1594) tingué dos fills i quatre filles. Malgrat un privilegi concedit per Felip II el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la família Guasp, que començà a imprimir l’any 1583.
(Berlanga, Castella, segle XVI – Palma de Mallorca, 11 juliol 1630)
Bisbe de Mallorca (1626-30). Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Canonge de València (1586), fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera (1611).
A Mallorca, d’on fou designat governador (1628-29), fomentà les obres de fortificació i posà a la ciutat de Palma de Mallorca i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció.
(Castella ?, 1774 – Palma de Mallorca, 1801)
Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió.
La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims.
(Palacios de Benaver, Castella, 1874 – Manila, Filipines, 1943)
Pintor. Monjo de Montserrat des del 1890. Deixeble de Francesc Morell, amplià estudis a Roma.
La seva obra és principalment a Montserrat, Samos i Monforte de Lemos (Galícia), Nueva Sinoia (Austràlia) i la fundació montserratina de Manila.
(Castella, segle XIV – Jerez de la Frontera, Andalusia, 1361)
Dama. Filla de Juan Núñez de Lara. Es casà amb l’infant Joan d’Aragó i de Castella, fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, el qual vivia refugiat en terres castellanes amb la seva mare i el seu germà gran Ferran d’Aragó i de Castella.
Encesa la guerra de Pere I el Cruel contra Pere III el Cerimoniós, Ferran deixà el bàndol castellà i es passà al rei català, germanastre seu.
Les ires de Pere I el Cruel caigueren sobre la resta de la família; féu assassinar a Joan, i capturà a Roa, encara ignorants del crim, Isabel de Lara i la seva sogra Elionor de Castella (1357). Les tancà al castell de Castrojeriz, on poc després era assassinada Elionor.
(Castella, segle XVI – Barcelona, 1563)
Noble. Fou lloctinent de Catalunya (1543-53).
El seu mandat no fou gaire afortunat.
Dades dels Països Catalans 