(Castella, segle XVI – Barcelona, 1563)
Noble. Fou lloctinent de Catalunya (1543-53).
El seu mandat no fou gaire afortunat.
Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, Juan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)
Fernández Díaz, Jorge
(Valladolid, Castella, 6 abril 1950 – )
Polític i enginyer industrial. Ingressà al Centro Democrático y Social i, poc després (1982), a Alianza Popular.
Ha estat regidor de l’ajuntament de Barcelona (1983-84), i diputat al Parlament català (1984-89), i al congrés des del 1989.
Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, fou designat secretari d’estat d’Administracions Territorials, el 1999, secretari d’estat d’Educació i del 2011 al 2016 ministre de l’interior.
Enric d’Aragó i d’Alburquerque
(Medina del Campo, Castella, vers 1400 – Calataiud, Aragó, 15 juny 1445)
Infant d’Aragó. Tercer fill de Ferran I de Catalunya i d’Elionor d’Alburquerque. El 1420 esdevingué tutor del rei Joan II de Catalunya i creà un partit proaragonès dintre de Castella, i en alguns moments arribà a ésser el veritable monarca (1420-22; 1428-30).
Aquest fet l’enfrontà amb Álvaro de Luna, a qui féu empresonar (1423) i desterrar (1427), però aviat retornà i aconseguí de bandejar a Enric i el partit proaragonès. Declarada la guerra entre la corona catalano-aragonesa i Castella (1429), Alfons IV el Magnànim (germà seu) hagué de claudicar, en no trobar el suport de les Corts (1430), i l’infant Enric fou desposseït dels seus béns a Castella.
Es traslladà a Sicília i prengué part en l’ofensiva d’Alfons el Magnànim sobre Itàlia. Fou empresonat juntament amb ell a la batalla de Ponça (1435).
Havent tornat a la Península, encara intervingué en la política castellana, adherint-se a la Lliga de Castella, alçada contra Álvaro de Luna. Fou derrotat i malferit en la decisiva batalla d’Olmedo (1445). Retirat a Aragó, morí uns quants mesos després.
Fou el pare d’Enric “Fortuna”.
Elisabet d’Aragó i de Castella
(Dueñas, Castella, 1470 – Saragossa, Aragó, 1498)
Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d’Isabel I de Castella.
Jurada hereva de Castella (1476), es casà (1490), amb el príncep Alfons, hereu del regne de Portugal. En morir aquest al cap de poc temps (1491), es tornà a casar, amb Manuel I, germà d’Alfons.
Quan els seus pares pretengueren jurar-la com a hereva d’Aragó, els aragonesos s’hi oposaren (1498).
Morí en donar a llum el príncep Miquel.
Deza, Diego de
(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)
Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.
Corchero i Salgado, Andreu
(Puertollano, Castella, 22 gener 1957 – )
Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.
Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.
El 2003 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Dansa.
Caterina de Castella
(Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, Aragó, 19 octubre 1439)
Marquesa de Villena. Germana del rei Joan II de Catalunya. Es casà (1420) amb l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons IV de Catalunya, i secundà la seva política de domini del regne castellà.
Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat.
Morí de part, i està enterrada al monestir de Poblet.
Carles d’Aragó
(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)
Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.
Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.
Fernández-Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Manuel
(Castella ?, 1650 – Madrid ?, 1725)
Lloctinent de Catalunya (1693-94). Palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per les tropes franceses que envaïen el Principat, les quals ocuparen Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït.
Posteriorment fou virrei d’Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07).
Després va ser majordom major de Felip V de Borbó i el primer president de l’Academia Española de la Lengua (1714).
Fernández i Soriano, Antoni
(Albacete, Castella, 24 abril 1827 – Barcelona, 3 febrer 1916)
Fotògraf. Conegut pel pseudònim de Napoleón, com la seva dona Anne Tiffon Cassan.
Ambdós representaren a Barcelona el material de la casa Lumière de París i hi donaren a conèixer i explotaren el cinematògraf (1896), al qual adaptaren el so mitjançant un fonògraf.
Fundaren l’Estudi Napoleon i foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i primers fotògrafs de la casa reial.
Dades dels Països Catalans 