(València, 1605 – Salamanca, Castella, 1683)
Frare dominicà. Professà al convent de San Esteban de Salamanca, del qual esdevingué prior; durant 18 anys fou regent d’estudis sobre sant Tomàs del Col·legi de Minerva, de Roma.
És distingí pels seus estudis hebraics i pels seus escrits teològics. Fou un notable glossador de les doctrines tomistes, sobre les quals escriví importants obres: Tractatus theologicus (Salamanca 1675-1690) i Tractatus de vertutibus theologicis (Roma 1669).
(València, 21 juliol 1930 – Medina del Campo, Castella, 19 juliol 1996)
Actor cinematogràfic. De nom artístic Javier Escrivà. S’inicià en el teatre representant clàssics castellans.
Amb Molokai (1959) inaugurà una galeria de personatges espiritualistes, prosseguida en films com Milagro a los cobardes (1961); més tard en donà la contrafigura a El chulo (1973), La espuela (1976), Aquella casa en las afueras (1980), El tesoro (1988) i Tormento (1994).
Va morir en accident de cotxe.
(València, 7 novembre 1816 – Segòvia, Castella, 9 octubre 1877)
Polític. Fill d’Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d’Almodóvar (gran d’Espanya des del 1875).
Fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76).
El 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII de Borbó).
(València, 2 maig 1607 – Novés, Castella, 19 abril 1663)
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Francesc.
Fou catedràtic de la Universitat de València. Representà a Roma el rei Felip IV.
(València, 4 abril 1300 – Garcimuñoz, Castella, 19 octubre 1327)
Filla de Jaume II el Just i de Blanca d’Anjou. El 1303, el famós adelantado castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi i vidu de l’infanta Isabel de Mallorca, demanà a Jaume II la mà de Constança.
El compromís de noces fou signat a Xàtiva, el 1306, a Guadalaviar, es signaren els capítols definitius, i per l’agost de 1307 se celebrà la boda per poders a Perpinyà. Després es traslladà a València i d’allí a Villena, a càrrec del marit fins arribar a la pubertat. El 3 d’abril de 1311 fou celebrat el matrimoni.
Constança patí durant anys de tuberculosi. Les seves lletres al seu pare palesen que la malaltia li augmentava un profund enyorament.
(Manises, Horta, 7 octubre 1651 – Salamanca, Castella, vers 1690)
Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tomàs Vicent Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat.
Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època.
(Énguera, Canal de Navarrés, 14 gener 1873 – Avila, Castella, 4 agost 1936)
Novel·lista. Figura menor de la generació del 98. Morí afusellat en esclatar la guerra civil espanyola mentre exercia el càrrec de governador civil d’Àvila.
La seva obra comprèn una tetralogia autobiogràfica (des d’El cautiverio, 1903, fins a Del periodismo y de la política, 1907), la sèrie (novel·la-reportatge) de Las luchas de nuestros días (1908 i 1910) i les novel·les El Vicario (1905), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931), etc.
Pot considerar-se l’enllaç entre el populisme (Vicent Blasco Ibáñez) i la novel·la social posterior.
(València, 26 octubre 1568 – Lleó, Castella, 2 novembre 1608)
Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio.
Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604).
Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l’Acadèmia dels Nocturns.
Foren cosins seus:
Pelegrí Català de Valeriola (València, segle XVI – 1634) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Cuidado.
Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja (València, 1574 – segle XVII) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Reposo.
(Ribagorça, després 1343 – Paredes de Nava, Castella, 1371)
Baró de Castre i de Peralta. Fill de Felip (III) de Castre i de Saluzzo. Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II.
Participà en la campanya de Castella (1367) i fou fet presoner a Nàjera. Fou alliberat l’any següent per Enric de Trastàmara, el qual li cedí diverses possessions a Castella. Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia.
Amb ell s’extingí la línia masculina dels Castre, ja que tingué una sola filla, Elionor de Castre i de Trastámara, que no arribà a fer-se càrrec de l’herència aragonesa, la qual passà a la seva germana:
Aldonça de Castre i Alemany (Ribagorça, segle XIV) A la mort del seu germà (1371) recollí la seva herència. Es casà en Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet, i foren els pares de Pere Galceran de Castre-Pinós.
(Alcanyís, Aragó, 10 juny 1790 – Miranda de Ebro, Castella, 6 abril 1835)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-39) formà, amb les forces de Ramon Cabrera i les de Quilez, el principal nucli carlí del Baix Aragó i el Maestrat, del qual assolí el comandament com a oficial de major graduació (coronel).
Fou derrotat, però, a l’acció de Maials (10 abril 1834) i, en traslladar-se a Navarra, fou detingut i afusellat pels liberals.
Dades dels Països Catalans 