Arxiu d'etiquetes: cartoixans/es

Rossell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Montalegre.

És autor d’un tractat d’ètica publicat el 1660.

Planes, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Escaladei, Priorat, s XVII)

Monjo cartoixà. Pertanyent, pel que sembla, a la comunitat de Scala Dei.

És autor del tractat Concordia mística (1667).

Oliva, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Oliva (Catalunya, segle XVII) Religiós cartoixà. Fou prior del monestir de Montalegre. Hi impulsà la construcció del primer claustre. Tenia fama de bon músic. Escriví les biografies d’alguns membres de la comunitat. Aquests escrits són datables pels volts del 1630.

Joan Oliva (Barcelona, segle XVIII – 1801) Compositor i frare de l’orde de la Mercè. Fou organista i autor de diverses obres d’inspiració religiosa.

Joan Oliva (Catalunya, segle XIX – Badalona, Barcelonès, 1 desembre 1907) Actor. Actuà molt a les companyies de Teodor Bonaplata i d’Antoni Tutau.

Navarro -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Navarro (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.

Bru Josep Navarro (València, 1706 – segle XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.

Cecili Navarro (Barcelona, segle XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.

Felip Navarro (València ?, 1680 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.

Francesc Navarro (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.

Francesc Navarro (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.

Joan Baptista Navarro (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).

Joan Blai Navarro (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.

Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.

Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.

Miquel Navarro (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.

Ramon Navarro (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.

Víctor Navarro (País Valencià, segle XIX – segle XX) Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.

Margarit -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.