(Catalunya, segle XVII – Escaladei ?, Priorat, 1670)
Escriptor cartoixà i prior d’Escaladei. Traduí del grec al llatí les obres de sant Dionís Areopagita. Acompanyà la versió de comentaris propis.
El 1654 i 1663 publicà estudis sobre l’esmentat sant.
(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)
Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.
(Sogorb, Alt Palància, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1625)
Eclesiàstic i monjo cartoixà. Passà un temps presoner dels pirates algerians. Fou vicari general de la diòcesi de Sogorb.
Després féu vida eremítica i acabà per prendre l’hàbit cartoixà, el 1596. Seria prior de les cartoixes d’Escaladei i de la Vall de Crist, així com de la Vall de Misericòrdia, a Portugal.
És autor del tractat Differentiae inter utrumque forum (Mallorca 1616) i d’altres obres que restaren inèdites.
(Lleida, 15 agost 1548 – Cazalla de la Sierra, Sevilla, Andalusia, 15 agost 1598)
Monjo cartoixà i escriptor. Doctor en ambdós drets.
El 1568 entrà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou prior (1586-87). Fundà les cartoixes d’Èvora (1587) i de Lisboa (1594), a Portugal.
És autor d’algunes obres sobre oratòria i mística.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XV – Escaladei, Priorat, 1476)
Monjo cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Mallorca.
Féu meritoris esforços per pacificar les tensions entre forans i ciutadans. Intercedí a favor dels primers per evitar les repressions de què foren objecte. Formà part de la comissió de pacificació.
Escriví un programa de reforma del règim polític de Mallorca, que es conserva a l’Arxiu General de Palma.
(Vic, Osona, 1658 – Escaladei, Priorat, 1682)
Monjo cartoixà i autor ascètic. Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona.
Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678. Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis.
És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell.
Morí essent només diaca i se’l considerà venerable.
(Mataró, Maresme, 1651 – Escaladei, Priorat, 1722)
Erudit. Nebot del bisbe Melcior de Palau i Boscà, fou cartoixa d’Escaladei (1685), d’on fou procurador i visitador uns vint anys.
Investigà sobre la història de l’orde i deixà inèdits uns Annales priorum cartusiae Scalae Dei i unes Notitiae de rebus cartusiarum Hispaniarum, que s’han perdut quasi integrament.
Fou mestre de l’historiador Pere Serra i Postius.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1605)
Frare cartoixà. Prengué l’hàbit en 1567. Tingué gran fama per les seves virtuts.
Del 1595 al 1599 fou prior de Scala Coeli, prop d’Évora (Portugal), i en 1603 fou nomenat prior d’Escaladei, cartoixa on s’havia format abans del seu trasllat a terres portugueses.
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)
Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d’Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit.
Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l’escola pictòrica coneguda amb el nom d’aquesta cartoixa.
Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa.
De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l’orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.
Dades dels Països Catalans 