Arxiu d'etiquetes: Blanes

Elias i de Molins, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)

Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.

Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).

Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.

Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).

També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914)  Metge. És autor d’obres mèdiques.

Cortils i Vieta, Josep

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 7 febrer 1839 – 6 octubre 1898)

Publicista i historiador.

És autor de nombroses obres d’història local de Blanes, entre les quals cal esmentar Etnologia de Blanes (1886), Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882) i Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies.

Coma i Sanpere, Xavier

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 12 novembre 1939 – Barcelona, 14 febrer 2017)

Crític i especialista en còmics. Després de llicenciar-se en dret es dedicà a la creació publicitària i més tard a la crítica periodística, col·laborant en diverses publicacions.

S’ha ocupat de temàtiques com el jazz, el cinema, la novel·la negra i sobretot el còmic, dotant-lo d’una historiografia abans inexistent a Espanya.

Ha publicat Los cómics un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980) i El espíritu de los cómics (1983). Ha dirigit les obres de caire enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988).

Centre d’Estudis Avançats de Blanes

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 1985 – )

(CEAB)  Centre de recerca dels CSIC. Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans (ecologia bentònica i oceanografia), i l’altre, a la intel·ligència artificial.

El 1998 s’hi afegí un grup d’astrofísica; i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia.

Posteriorment el grup d’intel·ligència artificial (1994) i el d’astrofísica (1996) es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament.

Enllaç web: Centre d’Estudis Avançats de Blanes

Castanyer i Figueres, Maria

Deixa un comentari

(Girona, 14 agost 1913 – Blanes, Selva, 29 novembre 2003)

Poetessa. Formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” de Girona.

Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960).

Casas i Busquets, Joaquim

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)

Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.

Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.

Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).

Blandae

3 Respostes

(Blanes, Selva)

(o Blanda)  Ciutat romana, corresponent a l’actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d’origen pre-romà.

Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.

Barret i Druet, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881)

Advocat i economista. Destacà a l’exercici de l’advocacia. Contribuí a l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.

Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d’Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l’Ateneu Català (1868).

Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l’ajuntament de Barcelona i diputat provincial.

Bahí i Fontseca, Joan Francesc

2 Respostes

(Blanes, Selva, 23 abril 1775 – Barcelona, 24 novembre 1841)

Metge i botànic. Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor de botànica a l’Escola de Botànica i Agricultura creada per la Junta de Comerç el 1807.

Va dirigir la secció d’agricultura de les “Memorias de Agricultura y Artes”. És un dels homes que més va treballar per a la racionalització de l’agricultura.

Durant l’epidèmia de febre groga del 1821 a Barcelona, defensà la teoria del contagi de la malaltia, que provocà una aferrissada polèmica.

El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres i fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1833). Entre altres treballs i traduccions publicà una Disertación sobre los prados artificiales.

Fou el pare de Joan Isidor Bahí i Fabrícias.

Antiga, l’ -Selva-

4 Respostes

(Blanes, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de l’Antiga, dit antigament de la Mare de Déu de la Riera, situat al veïnat de la Maçaneda.