(Barcelona, 1916 – Sant Julià de Lòria, Andorra, 17 gener 2004)
Bibliotecària i etnòloga. Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París. Fou doctora en etnologia amb un estudi sobre etnologia africana.
Ha publicat l’estudi Andorra (1967).
(Sant Pere de Ribes, Garraf, 5 octubre 1858 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 5 desembre 1911)
Impressor i bibliotecari. Perfeccionà els coneixements d’impressor a Londres i París.
Nomenat bibliotecari de la Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú, muntà un taller de tipografia que assolí gran qualitat i perfecció en els nombrosos treballs que li foren encarregats.
Fou el pare de Víctor i de Demetri Oliva i Sala.
(Figueres, Alt Empordà, 17 març 1914 – Barcelona, 24 febrer 1969)
Escriptora. Bibliotecària i llicenciada en lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou un dels principals col·laboradors de “Cavall Fort”.
La seva obra, de caire juvenil, és molt acurada i didàctica: Somni d’una nit de primavera (teatre), Les presoneres de Tabriz (1967), Les orenetes (1967), Perot Jutglar (1968), Jaume el Conqueridor (1973) i Viatge per la història de Catalunya (1975).
(Lleida, segle XVI)
Erasmista. Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, i canonge.
Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama (1512), i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel May, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528.
La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés (1528) dóna notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins.
(Valls, Alt Camp, 1907 – Vic, Osona, 23 desembre 1995)
Assagista. Estudià a l’Institut Catòlic de París i a la universitat de Lovaina. Format en el neotomisme sota la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Visqué a Vic.
Es dedicà a l’ensenyament i recollí una biblioteca d’uns trenta mil volums, així com un gran arxiu epistolar referent a destacades personalitats intel·lectuals catalanes i estrangeres, sobre algunes de les quals ha publicat diversos opuscles, com: Elogi del bisbe Torras (1952), El Dr. Lluís Carreras, de santa memòria (1955), Introducció a l’estudi de sant Tomàs (1967), Història d’una biblioteca (1967) i El meu P. Xiberta (1968).
Col·laborà a “El Matí”, “Catalunya Social”, “El Pla de Bages”, “Diari de Reus”, “La Cruz” de Tarragona i “Criterion” de la primera època.
(Barcelona, 28 març 1937 – )
Professora i bibliotecària. Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959.
Treballà a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991.
Membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988. En 1995-2000 fou presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya.
El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación), que li concedí el premi IWE-Asedie, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)
Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1844, càrrec que exercí fins al 1853.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.
(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)
Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.
Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.
Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).
(Olot, Garrotxa, 1 febrer 1720 – 8 maig 1794)
(Lluís Bassols i Bastons) Frare caputxí i gramàtic. Bibliotecari del convent de Barcelona.
Escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment.
Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.
(Barcelona, 1 abril 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4 agost 1985)
Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) i col·laborà a les revistes “Ariel” i “Poesia”.
De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952).
L’any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge.
Dades dels Països Catalans 