(Figueres, Alt Empordà, 17 març 1914 – Barcelona, 24 febrer 1969)
Escriptora. Bibliotecària i llicenciada en lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou un dels principals col·laboradors de “Cavall Fort”.
La seva obra, de caire juvenil, és molt acurada i didàctica: Somni d’una nit de primavera (teatre), Les presoneres de Tabriz (1967), Les orenetes (1967), Perot Jutglar (1968), Jaume el Conqueridor (1973) i Viatge per la història de Catalunya (1975).
(Lleida, segle XVI)
Erasmista. Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, i canonge.
Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama (1512), i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel May, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528.
La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés (1528) dóna notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins.
(Barcelona, 28 març 1937 – )
Professora i bibliotecària. Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959.
Treballà a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991.
Membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988. En 1995-2000 fou presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya.
El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación), que li concedí el premi IWE-Asedie.
(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)
Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1874, càrrec que exercí fins al 1853.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.
(Olot, Garrotxa, 1 febrer 1720 – 8 maig 1794)
(Lluís Bassols i Bastons) Frare caputxí i gramàtic. Bibliotecari del convent de Barcelona.
Escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment.
Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.
(Barcelona, 1 abril 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4 agost 1985)
Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) i col·laborà a les revistes “Ariel” i “Poesia”.
De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952).
L’any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge.
(Setcases, Ripollès, 25 setembre 1821 – Madrid, 23 gener 1866)
Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico.
El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars.
És autor d’unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a “El Pabellón Médico” de Madrid.
(Vic, Osona, 5 desembre 1731 – 10 novembre 1810)
Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia.
A conseqüència de l’expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit.
Entès en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780).
De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo… Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la universitat de Barcelona del segle XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.
(Sevilla, Andalusia, 1936 – )
Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.
Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.
Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.
S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).
(Barcelona, 29 març 1883 – 7 març 1955)
Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l’Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.
Seguí l’esperit i el gust de Xènius i col·laborà de “La Veu de Catalunya” i “La Revista”, entre d’altres. Defensà l’europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l’humanisme clàssic.
De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935).
Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 