(Setcases, Ripollès, 25 setembre 1821 – Madrid, 23 gener 1866)
Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico.
El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars.
És autor d’unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a “El Pabellón Médico” de Madrid.
(Vic, Osona, 5 desembre 1731 – 10 novembre 1810)
Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia.
A conseqüència de l’expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit.
Entès en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780).
De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo… Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la universitat de Barcelona del segle XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.
(Sevilla, Andalusia, 1936 – )
Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.
Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.
Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.
S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).
(Barcelona, 29 març 1883 – 7 març 1955)
Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l’Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.
Seguí l’esperit i el gust de Xènius i col·laborà de “La Veu de Catalunya” i “La Revista”, entre d’altres. Defensà l’europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l’humanisme clàssic.
De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935).
Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d’altres.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu.
A la mort d’aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi.
La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l’ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.
(Barcelona, desembre 1982 – )
Escola. Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries.
Ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor.
A partir del 1997 fou adscrita a la Universitat de Barcelona, des del 1999 és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i des del 2019 passà a denominar-se Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.
Enllaç web: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
(Barcelona, 1915 – 1982)
Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d’Ors, que en projectà l’idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l’època.
Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l’Escola Superior per a la Dona, i restablerta l’any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l’escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi.
En la postguerra no tingué la brillantor ni l’eficàcia de l’època de d’Ors i de Rubió. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.
Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.
(Ciudad Rodrigo, Castella, 6 novembre 1889 – Tarragona, 30 setembre 1963)
Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l’estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63).
La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d’altres.
Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Barcelona, 7 agost 1913 – 8 desembre 2003)
Bibliotecària i escriptora. S’ha dedicat a la crítica i a la promoció del llibre infantil.
Ha publicat diversos treballs de biblioteconomia: Las bibliotecas populares (1944), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) i La biblioteca a l’escola (1970), premi Balmanya 1969.
Ha conreat la literatura infantil en obres com Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979) i Vides paral·leles o contes de debò (1980), entre d’altres.
(Catalunya, 13 juny 1985 – )
(COB-DC) Entitat professional. Constituïda a partir de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya per agrupar els titulats en Biblioteconomia i Documentació.
Les seves funcions són: ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seves formes; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques; defensar els interessos professionals dels col·legiats; i vetllar per l’adequació de l’activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada. Publica un butlletí informatiu bimensual, “Document”, i una revista tècnica “Item”.
L’any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). És soci fundador de la Federación Española de Asociaciones de Bibliotecarios y Documentalistas i coorganitza regularment les Jornades Catalanes de Documentació.
Enllaç web: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Dades dels Països Catalans 