(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1840 – Maó, Menorca, 1909)
Bibliotecari. És autor d’una Reseña de los incunables (1870) i d’un Catálogo de impresos de la biblioteca pública de Maó.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1840 – Maó, Menorca, 1909)
Bibliotecari. És autor d’una Reseña de los incunables (1870) i d’un Catálogo de impresos de la biblioteca pública de Maó.
(Catalunya, 1755 – 1815)
Bibliògraf. Fou bibliotecari de l’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.
El 1796 publicà un bon catàleg del fons al seu càrrec.
També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.
Francesc Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.
Ignasi Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1701 – segle XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.
Marià Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.
Pere Joan Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.
(Palma de Mallorca, 1885 – 14 novembre 1947)
Poeta i assagista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Bartomeu Lluís. Estudià lleis i filosofia a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36).
Des del 1936 residí a Palma de Mallorca, on regí la biblioteca provincial. Membre actiu i un dels promotors intel·lectuals de l’Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual. La seva poesia, d’extensió molt reduïda, pertany al corrent postsimbolista, A mig camí (1926) és un recull de la seva obra poètica.
Col·laborador de diverses publicacions del Principat, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època, en part com a introductor del Noucentisme a Mallorca. Fou un dels fundadors de “Mitjorn”, revista literària apareguda a Palma de Mallorca el 1906.
També excel·lí en la traducció, Les muses amigues (1920), és un aplec de versions de poetes simbolises i romàntics, i, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors, de Tàcit (1926). Secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull, preparà l’edició del Blanquerna.
L’any 1962 es publicaren a Barcelona les seves Poesies completes. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).
Sigla del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (entitat professional, 1985- ).
(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)
Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.
(Reus, Baix Camp, 2 maig 1920 – Barcelona, 9 gener 1991)
Escriptora i bibliotecària. Obtingué el 1966 el premi Ramon d’Alòs-Moner de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el treball Índex de la Revista “Lo Gay Saber”.
Ha col·laborat a “Tele-estel” i a algunes enciclopèdies.
És autora de la novel·la Del dia a la nit (1968).
(Tarragona, 11 abril 1873 – Barcelona, 1945)
Arxiver i bibliotecari. Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari. El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya.
Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional.
Essent cap del Museu Arqueològic de Barcelona demostrà documentalment que Jaume Huguet fou l’autor del retaule del Conestable.
(Barcelona, 1916 – Sant Julià de Lòria, Andorra, 17 gener 2004)
Bibliotecària i etnòloga. Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París. Fou doctora en etnologia amb un estudi sobre etnologia africana.
Ha publicat l’estudi Andorra (1967).
(Sant Pere de Ribes, Garraf, 5 octubre 1858 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 5 desembre 1911)
Impressor i bibliotecari. Perfeccionà els coneixements d’impressor a Londres i París.
Nomenat bibliotecari de la Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú, muntà un taller de tipografia que assolí gran qualitat i perfecció en els nombrosos treballs que li foren encarregats.
Fou el pare de Víctor i de Demetri Oliva i Sala.