Pas subterrani que comunica la conca alta del Llobregat amb la del Segre a través de la serra de Cadí (pròpiament, sota la serra del Moixeró).
Fou construït en el període 1978-84 i s’hi accedeix des de Bagà (pel vessant sud), on acaba l’eix del Llobregat (de carretera); la boca sud (terme de Guardiola de Berguedà) és a 1.175 m alt.
En 5 km salva un desnivell de 61 m, fins al terme d’Urús, amb sortides a Bellver de Cerdanya i Alp. És de peatge.
(Berguedà)
Riu de la comarca, afluent dretà a la capçalera del Llobregat.
Neix al vessant meridional de la serra de Cadí, a les fonts de l’Adou, també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols.
La vall, orientada en direcció nord-oest – sud-est, al peu de la serra de Gisclareny, és subseqüent; el riu s’hi obre pas erosionant les margues eocèniques.
Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra, el seu afluent més important, el riu de Gréixer; passà per Bagà i l’aiguabarreig amb el Llobregat és a Guardiola de Berguedà.
El seu cabal és de règim pluvionival amb fortes oscil·lacions estacionals. En són aprofitades les aigües per a la indústria.
Riu del Pre-pirineu,
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, dins el terme de Gombrèn, segueix la direcció nord-est – sud-oest fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet, al municipi de Castellar de N’Hug.
Segueix després la direcció sud-est – nord-oest, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat.
La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija, prop del coll de Merolla.
Subcomarca de l’Altiplà Central Català, que forma part de les tres comarques. Morfològicament la constitueix un altiplà de materials oligocènics, que es troba inclinat vers el sud-oest, per on enllaça amb la subcomarca del Moianès. Té uns 400 km2 d’extensió i la seva altitud es manté entre els 800 i els 1.000 m. El relleu és accidentat, particularment als extrems septentrional i meridional.
El clima es caracteritza per la continentalitat i la feblesa de les influències mediterrànies; les temperatures hivernals són molt baixes i la pluviositat elevada (880 mm anuals, caiguts en 92 dies, és la mitjana de Prats de Lluçanès) amb tendència a augmentar en direcció sud-nord, per influència del relleu, i amb un règim peculiar (màxim pluviomètric al començament d’estiu).
La vegetació natural, que ha estat molt malmesa per l’home a través dels segles, forma nombroses taques de boscos residuals, situats als llocs on la naturalesa del sòl no ha permès la creació de camps de conreu; la clisèrie altitudinal presenta pi blanc amb capes d’alzinar en l’estatge inferior; pinassa a l’estatge mitjà i rouredes i pi silvestre als sectors més alts i irrigats; els pasturatges secs ocupen grans extensions i són aprofitats per a la ramaderia.
Hidrogràficament, el Lluçanès actua de divisòria d’aigües entre les conques del riu Llobregat, al qual aflueixen la riera Gavarresa, amb la riera de Lluçanès i la riera de Merlès, i la del riu Ter, al qual van a parar les aigües de les rieres de Sant Boi i de Riuprimer.
El poblament és molt antic, com ho demostren les abundants restes arqueològiques (monuments megalítics) i el fet que gran part dels nuclis actuals apareixen en la documentació a partir del segle X; la població, però, fou escassa durant tota l’edat mitjana (281 focs i uns 1.250 h l’any 1553). El creixement demogràfic va ésser notable durant el segle XVIII, però quedà aturat al segle XIX, i a mitja centúria començà el declivi que culmina en la tendència actual al despoblament. Predomina l’hàbitat dispers; abunden les masies aïllades.
L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, que sovint es complementen. Tots els conreus són de secà, en què sobresurten els cereals (sobretot el moresc) i els farratges, acompanyats subsidiàriament per patates i mongetes. La ramaderia es basa en el bestiar porcí i el boví, orientat aquest últim a la producció de llet. Les activitats industrials tradicionals es basaven en la indústria tèxtil cotonera amb establiments a Olost, Oristà, Perafita, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Prats de Lluçanès; actualment, les petites indústries es localitzen al municipi de Prats de Lluçanès. Comercialment depèn de Vic. La capital subcomarcal és Prats de Lluçanès.
Enllaços web: Consorci Lluçanès – Turisme
(Bages / Baix Llobregat / Berguedà)
Riu del vessant mediterrani, el més important del territori per la seva longitud (170 km) i per l’extensió de la seva conca (5.450 km2), si hom exclou l’Ebre.
Neix al Prepirineu, a l’est de la serra del Moixeró, a uns 1.300 m alt. Les seves fonts són al sud-oest de Castellar de N’Hug; constitueixen un típic exemple de fenomen càrstic i hidrològic en emergir per entre les diàclasis de les calcàries devonianes de forma esglaonada; el seu cabal ha variat molt en els últims 50 anys.
Discorre en línia recta, pren la direcció nord-sud, i travessa transversalment cinc de les grans unitats fisiogràfiques catalanes orientades en sentit est-oest (Prepirineus, Depressió Central Catalana, Serralada Prelitoral, Depressió Prelitoral i Serralada Litoral), salvant els estrets congosts de Fígols, Monistrol i Martorell.
Travessa les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat i passa per les poblacions de Gironella, Sallent, Martorell i el Prat de Llobregat entre d’altres. Desemboca al Mediterrani formant un petit delta, entre Montjuïc i el massís de Garraf, que arriba 10 km cap a l’interior (fins a Sant Boi de Llobregat).
La seva progressió fou molt lenta al llarg dels primers cinc decennis del segle XX, fins que el dèficit de cabal i especialment d’aportacions sòlides anul·là l’avanç i començà a retrocedir per efecte de l’erosió marina. El curs a la desembocadura ha canviat diverses vegades d’orientació, com ho demostra l’existència dels estanys del Remolar, de la Ricarda, etc. L’existència de fortes revingudes, amb una periodicitat d’uns 30 anys (segons dades estadístiques), obligà a la canalització de l’últim tram del Llobregat.
L’expansió de les instal·lacions aeroportuàries de la ciutat de Barcelona ha obligat a projectar el desviament de l’actual desembocadura, amb un seguit de mesures correctores, per tal de preservar un indret de tan difícil equilibri ecològic. El curs del riu és a prop d’assolir el perfil d’equilibri; fins que arriba al delta, el pendent és molt acusat, sobretot en els últims 23 km (de Martorell al mar), on descendeix 44 m (2 m/km), la qual cosa fa que el sector del delta tingui un pendent excepcional. El seu cabal és important: 4,17 m3/segon a Guardiola de Berguedà, al sector de capçalera, i 19,33 m3/segon a Sant Vicenç de Castellet, al curs mitjà.
Es sotmès a una notable irregularitat interanual, especialment visible en els sectors mitjà i baix. El règim és de tipus nivopluvial atenuat, amb un màxim marcat (maig-juny) i dos mínims, un d’estiuenc (agost-setembre) i l’altre hivernal (gener); són notables les crescudes freqüents, sobretot per l’octubre, que sovint provoquen inundacions. Drena quasi la totalitat de les regions de Manresa i de Barcelona; els principals afluents són els de la dreta: riera de Saldes, el Bastareny, riera de Merola i, sobretot, el Cardener i l’Anoia; per l’esquerra rep les rieres de Merlès, Gavarresa, Calders i Rubí.
Les seves aigües són aprofitades per a l’agricultura al pla de Bages, mitjançant la sèquia de Manresa, per a la indústria al Berguedà (canal industrial de Berga), al Baix Llobregat i al Bages, i finalment per al subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea; a les seves ribes van néixer les primeres indústries tèxtils catalanes, que donaren lloc a la creació d’un cèlebre corredor industrial (colònies industrials, preferentment tèxtils).
La seva vall ha servit per a l’establiment de comunicacions entre les diferents unitats fisiogràfiques catalanes.
Serralada del Pirineu axial, que s’estén en direcció est-oest al llarg de 40 km, des del Moixeró i la Tosa d’Alp fins al Pedraforca, separant les dues comarques de les fosses de l’Urgellet i la Cerdanya. Forma part de les anomenades serres interiors del Pre-pirineu i està separada de la zona axial de la serralada per una gran falla, per on passa el riu Segre.
La constitueixen calcàries mesozoiques i eocèniques, que es plegaren durant l’era terciària. Sobrepassa els 2.200 m alt, i assoleix 2.561 m a la Torre de Cadí i 2.647 m al puig de la canal Baridana.
La serra de Cadí, juntament amb l’altiplà de la Segarra, serveix de divisòria d’aigües entre dos sistemes hidrogràfics diferents: els rius de la conca del Segre, d’orientació sud-nord, i els de la conca del Llobregat, d’orientació oest-est. De clima fred i plujós (1.200 mm), hi són freqüents les nevades, i la innivació s’hi prolonga durant sis mesos (novembre a abril).
La vegetació natural es caracteritza per l’abundància de prats i l’existència de boscs de pins (rojalet i negre), avets, faigs i roures, aquests en el vessant meridional (Saldes). És una àrea poc poblada. La seva economia es basa en l’explotació del bosc i en la ramaderia. En el seu conjunt, la serra constitueix un gran obstacle per a les comunicacions.
Comarca de Catalunya: 1.185,25 km2, 39.178 hab (2016), densitat: 33,05 h/km2, capital: Berga
Té 31 municipis: Avià – Bagà – Berga – Borredà – Capolat – Casserres – Castell de l’Areny – Castellar de n’Hug – Castellar del Riu – Cercs – Espunyola – Fígols – Gironella – Gisclareny – Gósol – Guardiola de Berguedà – Montclar – Montmajor – la Nou de Berguedà – Olvan – la Pobla de Lillet – Puig-reig – la Quar – Sagàs – Saldes – Sant Jaume de Frontanyà – Sant Julià de Cerdanyola – Santa Maria de Merlès – Vallcebre – Vilada – Viver i Serrateix
Limita al nord amb la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell, a l’est amb el Ripollès i Osona, al migdia amb el Bages i al ponent amb el Solsonès.
GEOGRAFIA FÍSICA – La comarca s’organitza fonamentalment al voltant del curs alt del Llobregat i participa de tres unitats morfològiques: l’alt Pirineu, el Pre-pirineu i la depressió de l’Ebre. Al nord i nord-est, el Pirineu axial comprèn els massissos paleozoics del Moixeró (2.260 m), la Tosa d’Alp (2.531 m), el Puigllançada (2.260 m) i el Mogrony (2.045 m). Les serres interiors del Pre-pirineu, amb la serra de Cadí (coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m), massís del Pedraforca (2.497 m) i les serres de Gisclareny, Falgars, Catllaràs, puig Lluent, Faig-i-Branca, serra del Verd, d’Ensija, rasos de Peguera i la serra de Queralt, conformen l’Alt Berguedà, considerat de vegades com una autèntica subcomarca. L’emplaçament de Berga, a la zona central, marca el punt d’inflexió de l’orografia, on la muntanya s’obre a les ondulacions del Baix Berguedà, i ja es comença de reconèixer la transició als plans del Bages.
El territori de la comarca es constituït sobre l’ànima fluvial del primer Llobregat, que neix a Castellar de N’Hug. Al nord, el límit del Pirineu separa la capçalera del Llobregat de les del Segre -a la Cerdanya i l’Alt Urgell- i el Rigard, de la conca del Ter -al Ripollès-.
El clima d’alta muntanya, amb hiverns vius i estius suaus, es tempera per la influència mediterrània. Les pluges, molt abundants a tota la comarca, superen a la plana els 700 mm, amb un màxim a la tardor.
A la zona muntanyosa domina la roureda, i el pi roig en els estatges inferiors, i el pi negre i pastures a partir dels 1.600 m; als cims més elevats, s’hi fan els prats naturals. La zona del Baix Berguedà, és domini de l’alzinar de carrasca. El Parc Natural del Cadí-Moixeró, al sector septentrional, presenta un especial interès botànic i faunístic; els ecosistemes de tipus alpí afavoreixen l’existència d’espècies vegetals i animals infreqüents a l’àrea mediterrània i més pròpies del nord d’Europa.
POBLACIÓ – La dinàmica demogràfica del Berguedà és una de les més regressives de Catalunya. La minva de població durant el decenni 1981-91 ha estat del 6,4%, tot i que alguns municipis, com Berga, mantenen un creixement moderat.
ECONOMIA – L’agricultura, en davallada, s’orienta cap els cereals i farratges, que alimenten una ramaderia, cada cop més intensiva, en què destaca el porcí. L’explotació forestal continua activa. La indústria tradicional, centrada en el tèxtil i la mineria, travessa una forta crisi, i el nombre de treballadors que ocupa es redueix cada any. La bellesa natural de la comarca i la millora de les comunicacions han potenciat darrerament el sector dels serveis, especialment el turisme. Són nuclis importants: Berga, la capital, Gironella, Bagà, Cercs, la Pobla de Lillet, Puig-reig, Avià, Guardiola de Berguedà.
HISTÒRIA – Poblada d’antic, al moment de la conquesta romana el país estava habitat pels bergistans, que li han donat nom. A l’Edat Mitjana, l’antic pagus de Berguedà fou repoblat per Guifré el Pelós i convertit en comtat de Berga pels comtes de Cerdanya. Dintre la seva antiga família vescomtal, es destaca el trobador Guillem de Berguedà, famós per la vida aventurera i per les 31 composicions poètiques que se’n conserven.
Al segle XII el comtat de Berga passà al patrimoni dels comtes de Barcelona. En aquesta època es bastiren per tot el territori un conjunt impressionant d’esglésies, més d’un centenar, entre les quals destaquen Sant Quirze de Pedret, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Andreu de Sagàs i sobretot els monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Serrateix.
Posteriorment, Berga esdevingué un gran centre de la indústria de la llana. Després de diferents alts i baixos, vingué l’esplendor de la indústria cotonera, i a mitjan segle XVIII fou la capdavantera en aquest ram. El territori de la demarcació del Berguedà, correspon, amb petites modificacions, al del comtat i posterior vegueria i partit judicial de Berga.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 