Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.
Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera del Margançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).
(Berguedà)
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament pre-pirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit est-oest, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (est) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat.
La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, també ha estat inclosa en la vall de Lillet.
Coll (2.400 m alt) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d’Agulló, obert entre la coma dels Cortils i la vall de Bastanist, per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya.
(Berguedà)
Alineació muntanyosa (1.486 m alt) de la comarca, contrafort sud-oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls del riu Demetge i del torrent de les Garrigues.
(Berguedà)
Alineació muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s’estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic.
L’altitud màxima l’assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m.
S’hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del segle XI.
Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Mergançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).
(Berguedà)
Serra interior del Prepirineu oriental, al límit amb el Solsonès.
És un massís mesozoic situat entre la serra de Cadí i la depressió central, separat del Pedraforca pel coll de la Trapa i dels rasos de Peguera pel pla de les Torres.
Assoleix els 2.327 m al pic de la Gallina Pelada o Llitzet, els 2.271 m al Voltor.
És capçal de l’aigua d’Ora, afluent del Cardener.
(Berguedà)
(o riu de Metge) Riu de la comarca, afluent dretà del Llobregat.
Format al vessant oriental del coll de la creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu col·lector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret.
(Berguedà)
Serra de l’alt Berguedà, que recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals (serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra), mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau.
Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa.
(Berguedà / Alt Urgell / Baixa Cerdanya)
Zona que comprèn part de les serres de Cadí, del Moixeró i de Mogrony, al Pre-pirineu oriental.
L’espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya.
La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d’alta muntanya, on destaca la presència d’un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí.
Alhora, aquesta vegetació conforma l’hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l’espai un bon refugi: l’isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d’ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya.
Enllaç: Parc Natural del Cadí-Moixeró
Dades dels Països Catalans 